El primer ministre d’Alemanya es diu Friedrich Merz i té nom de canceller. Des del prestigi que atorga governar un país on conservadors i socialdemòcrates pensen en el poble, Friedrich Merz es declara partidari que cap alemany, ni tan sols tirolès o estiuejant a Mallorca, no canti al festival d’ Eurovisió del 2026 si Israel en resulta exclosa.
El problema és que Espanya, entre d’altres, tampoc no és partidària de concursar a Eurovisió si hi competeix Israel, d’aquí la inquietud de mitja humanitat per la sort del certamen, programat per al 16 de maig a Viena.
Yuval Raphael va representar Israel en la passada edició d'Eurovisió
La notícia agreuja o no la crisi d’identitat d’Europa perquè apunta a una fractura i a un dilema moral d’aquests que agraden al personal. Sortir a fer quatre refilets a Viena suposa ser còmplice de les matances de Gaza? Estan en joc els valors de la UE si algun cantant d’Israel defensa una cançó la lletra de la qual reivindica la pau, l’amor al veí o els avantatges de l’onanisme al mar Mort?
Ja m’imagino que el col·lectiu LGTBIQ+ està dividit sobre el boicot a Israel a Eurovisió
Sense ser-ne expert, jo diria que Eurovisió va ressuscitar en audiències gràcies al col·lectiu europeu –no seria tibetà– LGTBIQ+, que se’l va fer seu i li va imprimir un estil delirant, colorit i excedit sense el qual hauria decaigut fins a límits inimaginables (per exemple, Atahualpa Yupanqui representant França, el seu país d’adopció, amb Los ejes de mi carreta en versió electrònica).
Crec recordar que aquesta comunitat va celebrar com una fita progressista el triomf de la israeliana Dana, artista transgènere, el 1998. Ja suposo que la guerra de Gaza deu haver incomodat especialment el col·lectiu –tampoc no és un bloc monolític–, gran defensor de les nits de Tel-Aviv, i no deuen de tenir gaire clar si donen suport al boicot o a la participació d’Israel.
Lee también“Als herois de la flotilla”
Seria una llàstima que ens quedéssim sense Eurovisió, un espectacle delirant, amb les seves banderetes, els morrets a la càmera i aquelles explosions d’alegria dignes de portar-te davant un escamot d’afusellament.
I no diguem del cop moral per als experts en Eurovisió, que ens descobreixen les claus geoestratègiques per entendre que no és el que sembla: una festa major de poble amb ínfules.
