Una allau d’enquestes publicades les darreres setmanes pronostica una important pujada de la ultradreta, tant a Catalunya com a Espanya. I preparem-nos. Podria ben bé ser que aquesta pujada encara no hagi acabat. Perquè davant aquests pronòstics, la resposta d’alguns partits ha estat augmentar encara més el soroll. Tornar a posar la immigració a l’ull de l’huracà i tornar a agafar la bandera de la identitat patriòtica (en les diverses formes) per llençar-la al cap dels altres i obtenir bon rendiments en titulars i a les xarxes.
Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana
Hi ha molt soroll. Soroll que prové dels partits d’ultradreta i soroll generat pels que intenten competir amb ells fent servir les mateixes tècniques. I aquest soroll és una part de les raons que alimenten la pujada de partits com Vox i Aliança Catalana. Si la resposta a la pregunta “a què es dediquen els polítics?” és “a fer soroll”, per a què volem els polítics?
Avui, la partida està entre els que volen reformar el sistema i els que volen demolir-lo
Els temes que preocupen la ciutadania (l’habitatge, els salaris baixos, la pèrdua de poder adquisitiu o la sensació que els serveis públics s’esquerden) no necessiten soroll, necessiten respostes. S’han d’afrontar de cara, això sí. Però són problemes complexos, que requereixen canvis importants (finançament, canviar normes que impedeixen les respostes ràpides, posar ordre i agilitat al repartiment de les ajudes públiques, legislar temes que fins ara ens havien semblat il·legislables...).
Lee tambiénValentia o final d’era
El que cal per solucionar-los, està més a prop d’una reforma del nostre sistema d’Estat de benestar que de quatre mesures concretes. Calen reformes valentes. Més valentes fins i tot que el que cap partit està disposat a explicar. I per agafar aquest camí, el que calen són acords. Cal estar disposat a seure al voltant d’una taula, a treballar i a parlar-ho. Perquè cap partit ni cap Govern ho pot fer sol.
L’estratègia del soroll no fa més que augmentar el malestar d’una ciutadania que vol resultats immediats i que el que rep és un pim-pam-pum entre polítics i promeses de solucions que s’albiren a massa llarg termini. Jugar a aquest pim-pam-pum per aconseguir arreplegar els vot dels ciutadans que estan pensant si abraçar la ultradreta és jugar pensant només en els titulars de demà. És pur cinisme, però també és una estratègia perdedora. Perdedora tant per als que la practiquen com per a la resta. Tots hi perdem.
Avui, la partida està entre els que volen reformar el sistema i els que volen demolir-lo. A l’estil Trump o fins i tot pitjor. Qui juga a fer més soroll, suma raons per al bàndol de la demolició. I si la pregunta és “qui demoliria el sistema més bé?”, quina és la resposta?