El professorat espanyol se sent satisfet amb la seva feina i motivat per continuar en aquesta professió, més que en la mitjana de països de l'OCDE. Sent que la seva feina té un impacte social important i les seves condicions laborals, sobretot d'entrada a la professió, no són dolentes. Això explica que a Espanya hi continuï havent més opositors que places, que la professió sigui un valor refugi (hi ha un 33% de professors amb experiències prèvies no docents d'almenys sis anys) i que no hi hagi taxes d'abandonament com sí que hi ha en altres països que ha de desplegar polítiques de retenció. Finalment, només el 16,4% del professorat de secundària a Espanya reporta alts nivells d'estrès, davant el 19,3% en l'OCDE.
Això no significa que no hi hagi fonts d'estrès importants, algunes d'específiques del nostre país, no resoltes i que, segons el professor en pedagogia, Enric Prats, expert en educació comparada per països, pot convertir-se en un malestar general de conseqüències majors.
Quins són els grans desafiaments a què sent que s'enfronta el professorat espanyol? L'Informe Talis 2024 de l'OCDE, que ha analitzat 54 països, projecta per a Espanya dos respostes: aules amb molta diversitat (cultural, socioeconòmica, discapacitat), més heterogènies que la majoria de països de l'OCDE, i falta d'ordre a l'aula.
Els docents es veuen més capaços de gestionar aules multiculturals que aules amb molts alumnes amb necessitats epeciales
Les classes a Espanya, segons descriuen, són sorolloses (29% del professorat ho assenyala). Els alumnes perden temps després de sonar la campana de l'inici de la classe i els costa de posar-se en posició d'atendre (25%). Perden la concentració amb les interrupcions (per mal comportament, per exemple) (29% davant el 19% de la UE) i els professors es veuen obligats a posar ordre constantment per faltes de disciplina.
Els docents espanyols dediquen de mitjana un 18% del temps en secundària i un 20 % en primària a gestionar la disciplina a classe. En l'OCDE i la UE, aquell temps és el 15% en els dos nivells. Això significa que, a Espanya, gairebé una de cada cinc hores de classe es perd en qüestions d'ordre, la qual cosa redueix el temps efectiu d'ensenyament i aprenentatge. Sis de cada set docents han de recordar en gairebé totes les classes les normes i demanar als alumnes que atenguin i el 80% ha de parar la classe, per calmar l'alumne disruptiu. La meitat del professorat diu patir tensió per aquestes causes (un 58% dels novells).
Una condició estructural
A Espanya, la diversitat a l'aula és una condició estructural: hi ha alumnes que no parlen la llengua i/o procedeixen d'altres cultures, estudiants amb situacions familiars de pobresa, nens amb diverses capacitats i dificultats físiques, psíquiques i emocionals. El professor ha d'atendre'ls tots i aconseguir el màxim rendiment acadèmic de cada un d'ells. Aquest factor d'estrès (major en casos d'alumnes amb discapacitat) ha pujat a tot el món (en països asiàtics i de l'antic bloc de l'Est les classes semblen ser més homogènies), però a Espanya és més alt.
Lee tambiénLa proporción de alumnos con necesidades específicas se duplica en tres años en Catalunya
Un 40% dels docents de secundària declara sentir estrès a l'atendre alumnat amb necessitats educatives especials (37 % en l'OCDE). En primària, les xifres s'eleven al 50%. I a Catalunya, una de les poques autonomies que ha sol·licitat un informe propi, puja el 55%. Això afecta més els professors novells (menys de 5 anys d'experiència) que els veterans.
El desafiament de la inclusió
Talis subratlla que, encara que els docents espanyols s'autoperceben competents en contextos multiculturals (amb “una forta convicció que és capaç de respon de forma efectiva”) i que tenen enfocaments pedagògics inclusius (7 de cada 10 en l'ESO i superior en primària), xifres superiors a la mitjana internacional, no és així en el cas de l'atenció a la inclusió: Espanya està per sota dels aspectes tractats per Talis com a inclusius, amb dèficit entre 9 i 20 punts de diferència respecta a la mitjana del conjunt de l'OCDE.
L'informe identifica aspectes millorables que promouen la inclusió: el 40% no es veu compartint l'aula amb un altre professor i el 60% no implica les famílies.
En el que sí que aconsegueixen una mitjana alta és en educar habilitats socials i emocionals, amb impacte en el benestar, la convivència i en el rendiment acadèmic. Nou de cada deu docents de primària i l'ESO treballen la gestió de les emocions i el respecte per les perspectives alienes.
Formació
Amb la dificultat en la gestió de les aules, sigui per disciplina o per heterogeneïtat de la seva composició, el professorat creu que necessita formació específica i pràctica, que resolgui el dia a dia. Una formació per la qual, d'altra banda, no és incentivat. La carrera professional no evoluciona amb estímuls com en altres països, ni tampoc s'exerceix sobre el professor una revisió de les seves classes, una avaluació formativa o una rendició de comptes per la qualitat de la seva feina com en altres professions.
Pel que fa al temps laboral, més de la meitat percep sobrecàrrega de feina en la correcció d'exercicis, les notes, i en tasques burocràtiques, encara que aquestes últimes ocupen un 5% del temps de feina. També la relació amb les famílies causa tensió. Un 51% de centres catalans manifesten estrès en aquest aspecte.
Impacte de la tecnologia
Una de les novetats de Talis és l'impacte de la tecnologia en la docència. De les dades publicades es desprèn cert escepticisme, davant la resta de països, sobre la utilitat de la tecnologia en general i de la IA en particular. Així, només la meitat del professorat d'ESO (52%) considera que les eines digitals milloren el rendiment acadèmic o ajuden a planificar i monitorar la feina de l'alumne (58%). També és inferior a la valoració internacional sobre la capacitat de la tecnologia de millorar la motivació dels alumnes. En primària l'opinió global és més favorable.
A tots els països el plagi és la preocupació més estesa. També ho és a Espanya (per al 70%) els docents del qual són crítics amb les TIC perquè distreuen els alumnes, interfereixen en la comunicació interpersonal i el seu benestar.
El 35% de les plantilles a les escoles utilitza la IA per planificar les classes, personalitzar l'aprenentatge dels alumnes i reduir les tasques administratives. El nostre país s'alinea amb Europa en l'escepticisme i ús de chatbots per a tasques pròpies del docent. França, Suècia, Finlàndia i Dinamarca creuen poc en els beneficis de la IA (menys del 30% la utilitzen). En primària, consideren que pot millorar el suport a alumnes amb necessitats especials. Per contra, els riscos són el plagi (72%), continguts inadequats (68%), biaixos (52%) i qüestions de privacitat (48%).
En general les barreres més freqüents per utilitzar la IA en les escoles són la formació i la resistència ideològica, més que qüestions estructurals o normatives
