Jerusalem i Tel-Aviv viuen el segon aniversari dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 amb la mirada posada en les negociacions que van començar ahir a la localitat egípcia de Xarm al-Xeikh amb l’objectiu de posar fi a una guerra que ha causat més de 67.000 morts a la franja de Gaza.
Les associacions de familiars dels ostatges i víctimes han convocat vetllades per recordar les 1.219 persones que van perdre la vida a la matança del 7 d’octubre. Una d’aquestes concentracions va tenir lloc ahir davant de la residència del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per pregar amb motiu del Sukkot, “una altra festivitat jueva sense els seus éssers estimats”.
No totes les associacions comparteixen la mateixa posició. El Fòrum de les Famílies, una de les organitzacions més poderoses, va sol·licitar ahir el premi Nobel de la Pau (que es concedeix el 10 d’octubre) per
a Donald Trump, per haver
donat impuls a la negociació amb la presentació d’un pla de vint punts.
El pla, subscrit per Benjamin Netanyahu en la seva última visita a la Casa Blanca, ha capgirat el tauler. Segons el que s’ha acordat, Israel es comprometria a posar fi a dos anys de bombardejos que han destruït la franja, i a retirar les seves tropes de manera gradual del territori. A canvi, Hamàs alliberaria en una sola operació els
59 ostatges que encara reté,
24 dels quals serien vius. Segons fonts pròximes al grup,
ja s’haurien iniciat els preparatius per al lliurament.
Hamàs ha acceptat també deixar les armes i cedir el poder a la franja a una Autoritat Palestina renovada. Els militants que acceptin deixar les armes obtindrien l’amnistia i se’ls donarien facilitats per abandonar el territori.
A canvi, Israel permetria avançar en l’autodeterminació palestina en un camí que
podria desembocar en un
Estat palestí (un extrem que Netanyahu ja ha advertit
que combatrà amb totes les
seves forces).
A més de les discrepàncies de fons (sobre el futur de la governança a la franja), hi ha qüestions més pràctiques. Hamàs ha demanat que els membres de l’organització que haguessin participat en la matança de fa dos anys puguin accedir a l’amnistia, una línia vermella difícil de creuar per a les famílies
dels ostatges, però sobretot
per als partits ultrareligiosos que donen suport al Govern de Netanyahu.
Familiars d’ostatges acampen davant de la casa de Netanyahu perquè tanqui un acord amb Hamàs
Hamàs ha criticat també que, per raons de seguretat, la Creu Roja s’hagi vist obligada a abandonar la Ciutat de Gaza i dirigir-se al sud de la franja en un moment com l’actual. Aquest organisme haurà de tenir un paper clau durant la logística dels intercanvis.
La situació és contradictòria. Des que Hamàs va acceptar el pla Trump (divendres), han mort a Gaza 104 palestins, alguns d’ells nens, pels bombardejos israelians. Ahir no va ser una excepció: vuit persones van morir pels trets israelians.
En les negociacions, la delegació palestina està encapçalada per Khalil al- Hayya, de 66 anys, un negociador dur però també pragmàtic.
Per la part israeliana destaca Ron Dermer, un home de la més estreta confiança del primer ministre d’Israel. Els nord-americans hi han enviat Steve Witkoff, l’immobiliari amic del president, i el gendre de Trump, Jared Kushner, que va tenir un paper crucial en la signatura dels acords d’ Abraham.
Les negociacions per a un
alto el foc han fracassat nombroses vegades. Qatar i Egipte, els principals negociadors,
van aconseguir al gener una treva fràgil, però amb prou feines van avançar en la solució del conflicte.
Aquesta vegada sembla que la clau és en la determinació de Donald Trump i en les pressions que exerceix sobre el Govern israelià i sobre Hamàs.
Malgrat que la posició de l’organització palestina dista molt de satisfer l’Administració Trump, el president dels Estats Units prefereix mantenir viva la negociació i pressionar el moviment islamista perquè accepti l’acord, abans que deixar-lo caure completament.
L’organització islamista demana que els que van participar en la matança es beneficiïn de l’amnistia
El 7 d’octubre va marcar un abans i un després en el conflicte entre israelians i palestins, i va desencadenar el que diversos països i una comissió d’experts de l’ONU consideren un genocidi contra els gazians.
Dos anys després, i amb guerres paral·leles lliurades al Líban, el Iemen i l’ Iran, un indici d’esperança creix en totes dues societats. Així ho veu la Miran, palestina natural de Jerusalem: “Ja n’hem tingut prou. Encara que hàgim perdut, aquesta
matança ha d’acabar com més aviat millor”.
