Un descobriment de física fonamental qua ha assegut les bases de noves aplicacions pràctiques de la mecànica quàntica ha estat reconegut amb el premi Nobel de Física d'aquest any. Els guardonats són John Clarke, Michel Devoret i Michel Martinis, els tres de la Universitat de Califonia.
Han rebut el premi “pel descobriment de l'efecte túnel quàntic macroscòpic i la quantificació de l'energia en un circuit elèctric”, segons el veredicte de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca, que atorga el guardó.
Seguint la tradició, el Nobel de Física és el segon que es fa públic. Ahir es va concedir el de Medicina als nord-americans Mary Brunkow i Fred Ramsdell i al japonès Shimon Sakaguchi pel descobriment de les cèl·lules que regulen el sistema immune perquè no ataqui el mateix cos. En els propers dies es donaran a conèixer els premiats de Química (demà dimecres); Literatura (dijous 9); Pau (divendres 10); i Economia (dilluns 13).
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències, amb seu a Estocolm, decideix cada any a qui concedeix el premi de Física a partir de propostes rebudes de la comunitat científica de tot el món. El premi s'atorga a un màxim de tres investigadors que es repartiran els onze milions de corones sueques amb què està dotat el Nobel aquest any (un milió d'euros).
Els premiats rebran el guardó en una cerimònia que se celebrarà, com cada any, el 10 de desembre a Estocolm (Suècia), coincidint amb la data en què va morir Alfred Nobel.
Des que es va començar a concedir el premi de Física el 1901 fins al 2024, l'han guanyat 227 persones, de les quals només cinc són dones. D'elles, tres ho han fet en els últims set anys: la canadenca Donna Strickland per les seves investigacions de fotònica el 2018; la nord-americana Andrea Ghez pel descobriment del forat negre del centre de la Via Láctea el 2020; i la francesa Anne L'Huilier el 2023 per avenços que permeten estudiar com es mouen els electrons en la matèria.
L'any passat van rebre el premi el nord-americà John Hopfield i el britanicocanadenc Geoffrey Hinton pel desenvolupament de les xarxes neuronals artificials en què es basa l'actual revolució de la intel·ligència artificial (IA).
De les sis disciplines en què s'atorguen premis Nobel, Física és la que té menys dones premiades amb l'excepció d'Economia, que només en té tres -encara que el premi d'Economia es va començar a concedir el 1969 i des d'aleshores Física també n'ha tingut únicament tres-. Aquestes xifres contrasten amb les dels premis de la Pau (19 dones guardonades des que es va instaurar el premi el 1901); Literatura (18); Medicina (14); i Química (8).
Aquesta notícia s'ampliarà en els pròxims minuts.
