En plena escalada de tensió amb Rússia, Europa veu com perilla el seu projecte militar més ambiciós.
Es tracta del Futur Sistema Áereo de Combate (FCAS, per les seves sigles en anglès), el programa iniciat fa vuit anys per França i Alemanya –i al qual posteriorment es va afegir Espanya– per desenvolupar un nou model de cacera dotat de la tecnologia més avançada. Aquest avió de combat hauria de ser una realitat el 2040, però avui aquella data sembla més remota que mai: les creixents diferències internes amenacen de fer descarrilar el pla.
El principal problema rau en la lluita pel control industrial del projecte. L'empresa que representa França, Dassault Aviation, exigeix portar la veu cantant. Creu que haver de consultar cada pas amb els seus socis –Airbus per Alemanya i Indra per Espanya– suposa un llast, i considera que compta amb prou experiència per actuar amb una autonomia més gran. Així mateix, hi ha discussions pel disseny del caça: França desitja una aeronau de 15 tones, que pugui ser utilitzada en portaavions, mentre que Alemanya prefereix un caça de més mida.
Berlín es resisteix a plegar-se a les demandes de París, i això està generant una enorme fricció, fins al punt que el govern de Friedrich Merz va filtrar fa unes setmanes la premsa que s'està plantejant deixar a França a l'estacada i obrir negociacions amb altres països, com Suècia o el Regne Unit.
Indiferència davant les queixes
França assegura que podria desenvolupar el caça pel seu compte, encara que el finançament suposa un escull
“La situació actual no és satisfactòria”, va lamentar el canceller alemany el passat 18 de setembre, coincidint amb la seva primera visita oficial a Espanya. “No estem avançant res en aquest projecte”, va agregar. Preguntat pel malestar germànic, uns dies després, el director de Dassault, Eric Trappier, va dir que la seva companyia podia fer-se càrrec del FCAS en solitari. “No m'importa si els alemanys es queixen. Si volen fer-ho pel seu compte, deixem-los que ho facin”, va afirmar.
El president francès, Emmanuel Macron, va voler rebaixar la tensió dimecres passat, quan, en una entrevista al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, va assegurar que el FCAS compta amb el seu suport, ja que és més necessari que mai a causa de l'actual context geopolític. “Ens correspon mantenir el rumb que considerem d'interès general franco-alemany i continuar treballant en solucions conjuntes”, va declarar el mandatari.
No en va, els analistes consideren que, malgrat les paraules de Trappier, França difícilment seria capaç de desenvolupar el nou caça pel seu compte. Ja d'entrada, hi ha un escull insalvable: el financer. El FCAS és el projecte armamentístic més car d'Europa, amb un cost que s'acosta als 100.000 milions d'euros. Una xifra inabastable per a França, el pressupost militar del qual es va situar l'any passat en els 64.700 milions.
Un caça Rafale, fabricat per la compaía Dassault
Aquests elevats costos s'expliquen pel sofisticat del projecte. El nou avió de combat –destinat a reemplaçar els Rafale francesos i els Eurofighter alemanys i espanyols– forma part de la denominada sisena generació de caces: models dissenyats per esquivar els radars, equipats amb armament de llarg abast i capaços de coordinar-se amb drons i altres dispositius militars a través d'un complex sistema de comunicació cridat “núvol de combat”, que incorpora la intel·ligència artificial. Potències com els EUA i la Xina estan treballant en aeronaus d'aquestes característiques, com el F-47 –que desenvolupa Boeing per encàrrec de Washington– i el J-36 -diseñado per Chengdu Aircraft per a Pequín–.
A la mateixa Europa ja hi ha un projecte així: el Tempest, impulsat pel Regne Unit, Itàlia i Japó, que es preveu que estigui a punt el 2035. De fet, l'empresa britànica que participa en aquest programa, BAE Systems, és la que podria acabar col·laborant amb Alemanya si aquesta decideix donar cop de porta a França.
El futur del FCAS podria aclarir-se aquest mateix mes. En les properes setmanes, els ministres de Defensa dels tres països implicats en el projecte es reuniran a Berlín per intentar desbloquejar la situació. El temps apressa: a final d'any, el programa hauria d'entrar en la seva segona fase, amb la construcció d'un prototip.
