Més de dues-centes obres d'art espanyoles, un terç d'elles de Francisco de Goya, van aterrar ahir al museu de Belles Arts de Brussel·les (Bozar) per inaugurar amb magnificència el festival Europalia, que Bèlgica dedica cada dos anys a un país europeu i que en la seva trentena edició està protagonitzat per la cultura i a l'art espanyol.
Els Reis, Felipe i Letizia, al costat dels monarques belgues, Felipe i Matilde, van ser els primers en visitar Llum i ombra. Goya i el realisme espanyol, una mostra coral que no aspira a ser una retrospectiva del geni aragonès, sinó un canal per explorar el seu llegat en els artistes que el van succeir fins a l'actualitat per explicar la seva rellevància actual.
Albert Serra projecta la videoinstal·lació ‘Tauromàquia’, que segueix la línia de la seva ‘Tardes de Solitud’
“Hem volgut comptar Espanya a través de Goya i les seves múltiples capes de lectura que permeten parlar dels estereotips espanyols”, asseguren Leticia Sastre i Rocío Gracia, les comissàries de l'exposició. La idea va néixer fa un any, quan els van encarregar repensar Espanya a través de Goya. Les comissàries no són especialistes en l'artista, sinó en l'art contemporani, i van veure que a partir de la seva figura era possible comptar dos segles d'història de l'art espanyola, amb els llums dels clixés i estereotips de l'imaginari costumisme espanyol i les festes populars que pintava Goya, i les ombres de la crítica social i la documentació de les grans injustícies de l'època.
Aquest clarobscur s'articula a través de mirades concretes a grans temes com la religió, la resistència al franquisme o a la invasió francesa, la il·lustració, el majismo o la tauromàquia, olis i gravats de Goya dialoguen amb grans mestres posteriors. “Ens hem adonat que les nostres identitats són plenes de clixés que persisteixen en el temps i volem aprendre d'ells, modernitzar-los i posar-los en circulació perquè s'expandeixin als ulls dels altres”, assegura Maral Kekejian, directora artística d'Europalia. Per exemple, confronten la interpretació de la mort d'Antonio Saura o Pablo Picasso davant els desastres de Goya, o situen cara a cara retrats de Joaquín Sorolla i Ignacio Zuloaga per mostrar la influència que va tenir en ells.
Les dues parelles reals posen frenta a 'La duquessa d'Alba' de Dario Villalba
Elena Blasco, Luis Gordillo, Delhy Tejero, Darío Villalba, Mariano Fortuny o Pepe Espaliú són altres dels noms propis triats per sorprendre al recorregut. També hi ha obres creades específicament per a la mostra: el cineasta català Albert Serra projecta la videoinstal·lació de dotze minuts Tauromàquia, derivada de la pel·lícula Tardes de Solitud que va guanyar la Concha de Oro de l'edició de l'any passat del festival de Sant Sebastià.
Malgrat no ser una exposició exclusiva de Goya, sí és la reunió d'obres més gran del geni que ha tingut mai lloc a Bèlgica. Els quadres més emblemàtics s'han quedat a Espanya –també perquè ja estan preparant-se les mostres commemoratives del segon centenari de la seva mort, que se celebrarà en el 2028– però sí que hi ha grans obres que en poques ocasions han pogut veure's en altres països europeus. Per exemple, destaquen les comissàries, les sèries Los capricis o els Disbarats, El corral de bojos, que ha viatjat des dels Estats Units, o La XII marquesa de Villafranca, cedida pel museu del Prat. Entre els múltiples museus espanyols que han cedit obres es troba també el Reina Sofia, el museu Sorolla, el de Belles Arts de Bilbao o el MNAC, que ha deixat la còpia de La maca vestida, de Ramón Gaya, inclosa a les Missions Pedagògiques que tenien el propòsit de disseminar els tresors del Museu del Prat al voltant de l'Espanya rural durant la Segona República.
Lee tambiénReencuentro en Bruselas: los reyes de Bélgica reciben a Felipe y Letizia
És la segona vegada –la primera va ser en 1985– que Espanya és convidada al festival Europalia, que explica amb més d'un centenar d'esdeveniments i 170 artistes repartits en 80 localitzacions. Llavors la idea era ensenyar els grans noms d'Espanya, com Dalí, Picasso o Miró.
Aquesta edició no distribuirà l'art espanyol només a Brussel·les. A Charleroi cantaran al novembre Silvia Pérez Cruz i Salvador Sobral o a Bruges es durà a terme un dels plats forts del programa d'arts escèniques, Afanador, creació del Ballet Nacional d'Espanya sota la direcció artística de Rubén Olmo i la concepció coreogràfica de Marcos Morau.
