En el trajecte de l’AP-7 que va de la Jonquera a Barcelona apareix de tant en tant, al panell de missatges variables, una frase curiosa: “Don’t trust strangers”. Cada vegada que llegeixo la frase (“No et refiïs dels desconeguts”) penso en els milers de nens que després de travessar la frontera aixequen la vista del mòbil i se senten animats a desconfiar del primer desconegut que passi. Pel que fa als nens autòctons, com que stranger és un fals amic, és probable que tradueixin la frase per “No confiïs en els estrangers”, cosa que incrementa el to xenòfob del missatge fins a límits lleugerament aterridors.
Penso també en els pares que durant anys s’han esforçat a inculcar als fills una certa fe en la humanitat, en les mares que han evitat advertir-los amb aquesta frase cavernícola i s’han preocupat d’explicar els perills amb paraules alternatives i més justes, perquè dir a sac “no et refiïs dels desconeguts” educa en la insolidaritat i en la paranoia. Pitjor encara si la frase apareix de sobte en lletres gegants i lluminoses en un panell expressament col·locat per un organisme oficial.
“Don’t trust strangers” o la desconfiança com a forma de vida
Perquè el problema és que el context de la frase (evitar els robatoris a les àrees de servei) es perd amb la velocitat. I només si estàs en una retenció o si ets un addicte a la lectura de panells, pots veure desfilar l’equivalent en altres llengües. “Méfiez-vous” és la versió francesa, que almenys et permet triar de qui prefereixes desconfiar sense induir a la misantropia. En castellà, la frase és descriptiva i eficaç: “Robos en autopista. Vigila tus pertenencias”. En català, o no apareix o no l’he sabut veure.
En fi, que en un context com l’actual, on els partits ultres criminalitzen sense pausa l’estranger i on l’individualisme salvatge està virant a la psicopatia, una llegeix “Don’t trust strangers” i el primer que li passa pel cap és que es tracta d’adoctrinament camuflat. Com que em nego a creure en aquesta possibilitat, suggereixo a l’organisme que redacta els missatges que sigui més precís amb la llengua. I que doni més feina als serveis lingüístics i de traducció si realment vol deixar de fer aquesta promoció exacerbada de la desconfiança envers el desconegut. Al capdavall (per a la immensa majoria de la humanitat), desconeguts ho som tots.
