Qualsevol frase cèlebre es pot atribuir a Winston Churchill, Josep Pla o Victor Hugo. Van arribar a parlar tant, a més d’escriure molt, que és impossible comprovar si són els autors d’expressions molt divulgades. Es diu que Churchill va respondre a la pregunta de què pensava dels francesos amb l’ocurrència que no podia opinar perquè no els coneixia a tots.
Veritable o falsa, es pot aplicar a tots els pobles. Als nord-ame-
ricans, russos, ucraïnesos, anglesos, israelians, argentins, polonesos o armenis. Una altra cosa és la percepció que se’n té en funció de les polítiques dels seus governs i tenint en compte la manera com socialment tracten la gent d’altres països.
Tant als Estats Units com a Israel hi ha forts moviments d’oposició democràtica
La complicitat i bon rotllo entre els alemanys i francesos d’avui no té res a veure amb l’odi mutu acumulat pels dos pobles després de les dues guerres mundials. Georges Bidault va ser cap de la resistència i més tard ministre d’Exteriors de França. Un cop acabada la guerra es va adreçar a un grup de soldats alemanys vençuts i presoners per dir-los: “Soc el cap de la resistència francesa. He vingut per desitjar-vos un ràpid restabliment. Tant de bo us trobeu aviat en una Alemanya lliure i en una Europa lliure”.
Lee tambiénLa síndrome de Weimar
He viscut i he visitat amb freqüència els Estats Units. He anat a Israel una vintena de vegades. A tots dos llocs hi he trobat persones respectables que no responen al tarannà abrupte de Trump o al bel·licisme desproporcionat de Netanyahu. Tant en la societat nord-americana com en l’hebrea hi ha forts corrents interns que desaproven l’actuació d’aquests dos personatges que posen davant la força al talent.
El poder tou americà ha estat més potent que la seva hegemonia militar. El mateix es pot dir del saber científic i les innovacions de la societat israeliana.
El fet que l’ Índia i la Xina enviïn molts menys estudiants a les universitats nord-americanes i que Trump estigui en guerra oberta amb Harvard són símptomes d’inseguretat i replegament d’un país que sembla voler abandonar el lideratge occidental. Vull pensar que són fenòmens passatgers que es corregiran a les urnes.