La Cubana s’ha instal·lat uns mesos al teatre Romea amb la peça L’amor venia amb taxi. Tractant-se d’ells, ja us podeu imaginar que no fan l’obra que anuncien. Una mica sí, però no ben bé. Interpreten un grup de teatre d’aficionats que estan assajant aquesta obra de Rafael Anglada. Situen la història l’any 1959, que és justament quan es va estrenar al Romea, però des d’aleshores no ha canviat gaire el funcionament d’aquestes companyies.
Primer cal triar l’obra que es representarà i que hi hagi papers per a tothom. Per al vestuari, sempre hi ha qui sap cosir i fa meravelles. També es pot recórrer a parents i amics o a les botigues de segona mà. I si cal un jaqué de lluentons o un mallot de plomes, es lloga a can Peris, per exemple. Per a l’escenografia, sempre hi ha un manetes que sap engiponar quatre taulons i muntar un bon decorat. I si cal una cosa més elaborada o un tresillo que faci patxoca, es lloga a Germans Salvador, per exemple. Però tothom vol el seu paper. Poques vegades el voluntariat s’acaba darrere de l’escenari. Tothom vol tenir els seus minuts de glòria, de les més efímeres que hi ha, però també de les més valorades. Tothom menys l’apuntador, que ha estat una figura imprescindible, sempre amagat en la discreció i que a l’obra de La Cubana rep un sentit homenatge.
Homenatge emotiu de La Cubana al teatre d'aficionats al Romea
Un dia em vaig afegir al sopar que una colla d’aficionats van fer després de la funció. Fixeu-vos-hi bé: la funció. Enmig de l’eufòria d’haver fet la representació, d’haver rebut els aplaudiments, rams de flors i felicitacions, tot plegat barrejat amb el cansament d’haver desmuntat l’escenari i haver carregat la furgoneta per dur al local vestuari, attrezzo i decorats, es va plantejar una pregunta que també ressona a l’escenari del Romea: val la pena tant d’esforç per acabar fent una sola funció? Amb sort, algun bolo?
Lee tambiénArgot ‘a full’ a la Setmana
Tants mesos d’assajar els dijous al vespre... cosir vestits, pintar decorats, carregar mobles, memoritzar text, practicar les cançons si n’hi ha, muntar focus... per a una sola funció? El director del grup els va fer veure que, malgrat els sacrificis, els aficionats són els actors i les actrius més afortunats: trien l’obra entre tots, al voltant de la comèdia de tresillo es crea una autèntica família on la canalla i els joves n’aprenen dels grans, i sense cobrar ni un duro. Aquesta és la clau: no han d’estar pendents del telèfon com els professionals per si els donen feina en una obra. Fan teatre perquè sí, per pur amor al teatre. No us perdeu el regal que els fa La Cubana.
