Cada cert temps, Ildefonso Falcones s’enfada. No se sent valorat per la crítica literària ni per les institucions. Barcelona no l’estima. Només l’estimen els seus catorze milions de lectors. La seva queixa –amb certa raó, ningú no ho nega– és un clàssic d’autors que venen molt però no se’ls considera des de la crítica bons escriptors o fins i tot que facin això tan esmunyedís anomenat literatura. Es pot escriure malament, però sempre serà diferent de redactar bé, de la mateixa manera que una actriu porno és una actriu però no Meryl Streep. Vendre aquesta barbaritat de llibres, Ildefonso desfermat, indica que has connectat amb els lectors d’una manera extraordinària i meritòria. Però potser, no sempre però sí moltes vegades, a costa de fer un producte tan raspallat i allisat que sigui apte per poder ser llegit per catorze milions de persones diferents. D’excepcions n’hi ha, però, amic, ni jo soc Dennis Lehane ni tu, Umberto Eco.
Fer llistes de representants de cultura no és fàcil. La FIL de Guadalajara, que aquest any té Barcelona com a ciutat convidada, no et convoca. Tampoc no hi aniran autors com Gonzalo Torné, Toni Hill, Lluís Llort, Laura Ferrero, Pilar Romera o Jordi Nopca. Segur que els que han confeccionat la llista –a Mèxic i aquí– us han tingut en compte. Però, llegida tota la llista, t’asseguro que no n’hi ha cap que sigui pitjor que tu o, perquè ho entenguis millor, tu no ets millor que cap de nosaltres.
Ser popular i ser conegut no sempre significa ser bon escriptor
I no parlo de Mendoza, Riera o Cercas, als quals dones un plàcet gairebé castrense, sinó de la resta que, segons la teva opinió, som escriptors poc coneguts. Potser el teu enuig es basa en aquest error. Ser popular i ser conegut no sempre significa ser bon escriptor i és que en aquest món cruel hi ha més jugadors de bingo que d’escacs.
Lee tambiénI si tot va tan bé
Addueixes que et cancel·len per escriure en el mateix castellà en què escriuen convidats com Kiko Amat, Miqui Otero o jo mateix. Per blanc, heterosexual i pare de família amb quatre fills. Sento decebre’t, però a pàl·lid no crec que em guanyis. També soc heterosexual reproductor, encara que això sí, només ho vaig ser una vegada. També per cristià (com Graham Greene, a qui tampoc han convidat) i liberal (Milei? Ciutadans? Torrijos?). Ximpleries. Anima’t pensant que almenys tu tens un carrer al teu nom a Juviles (Granada) mentre jo he de suportar que la plaça Catalana continuï sense dir-se Johnny Thunders.