Eugeni d’Ors es va establir a Madrid el 1923, on va ser investit membre de la Reial Acadèmia Espanyola. L’escriptor català va marxar de Barcelona després de la seva desafecció personal i ideològica amb Josep Puig i Cadafalch, malgrat ser tots dos dirigents de la Lliga Regionalista. De la capital el va sorprendre la passió pels debats, pronunciant una frase que es va fer cèlebre: “A Madrid, a les vuit del vespre o fas una conferència o te la fan”.
Albert Batet, en el debat
He recordat aquest fet veient el debat de política general del Parlament de Catalunya que ha ocupat els últims dies. Es diria que un segle després que D’Ors pronunciés la frase, als catalans ens comença a agradar això de fer discursos que ningú no espera. El que passa és que tenen una entitat que deixa molt a desitjar.
Batet compara Illa amb Trump, mentre que Garriga l’equipara amb Mandela
La veritat és que els portaveus del Parlament viuen el seu moment de glòria quan pugen a l’estrada, on solen posar-se formidables davant la certesa que el món els mira. El món o un grapat d’espectadors avorrits. Sovint, esmolen les al·locucions com feien els senglars a les Corts de la II República Espanyola, que ensenyaven els ullals esmolats en les seves intervencions. Inicialment es van conèixer amb aquest apel·latiu un grup d’implacables diputats d’esquerres, encara que després la dreta no va voler ser menys i es va afegir al ramat. Els més durs amb Salvador Illa van ser Albert Batet (Junts) i Ignacio Garriga (Vox). El més desenraonat és que Batet va comparar el president català amb Donald Trump i Garriga el va equiparar amb Nelson Mandela. Amb Trump, per governar per decret, i amb Mandela, per voler convertir Catalunya en “la casa d’acollida dels palestins”.
Lee tambiénL’al·legat de l’home tranquil
El president català no es va alterar massa, encara que va pujar a l’estrada per retreure-li a Batet la desencertada comparació. Potser d’aquí uns dies descobrim que el va assimilar ni més ni menys que a un premi Nobel de la Pau (Mandela també ho va ser). I és que el guardó noruec no és el que era i la política catalana tampoc. Ja ho va dir l’actor Boris Marshalov en un monòleg: “El Parlament és un lloc estrany, on un home parla i no diu res. I on ningú no l’escolta, encara que després tothom hi està en desacord”.