Començarem aquesta columna amb un acte de contrició i un mea culpa. El maig del 2022 vaig prometre als lectors que em mantindria allunyada de les provocacions de certa presidenta autonòmica el cognom de la qual en castellà rima amb abuso. No picaria l’ham, em vaig dir. No cauria en les seves moltes trampes. Bé, doncs fins avui. Em sap greu, ho he intentat.
La pregunta de si aquesta lideressa a qui no volem donar SEO podria arrasar, arribat el cas, a nivell estatal tal com escombra electoralment al seu feu continua sent una de les incògnites clau de la política espanyola. Si el dia que ella i els seus s’ho proposin prendran la Moncloa amb la mateixa familiaritat zarzuelera amb la qual s’han apropiat d’ Aquell Indret , del qual estan fins i tot redefinint-ne la identitat.
Il·lusa de mi, m’inclino pel no. Vull creure que tant des de la dreta com des de l’esquerra –ningú no et creu tan fort com els teus enemics– se sobreestima la seva empenta i que, fora del seu regne, amb la seva viciadíssima i particular demografia electoral, no podria replicar el seu indubtable èxit.
Quan ella diu “aneu a avortar a una altra banda” insulta els milers de dones que es veuen obligades a anar-se’n lluny de casa seva a exercir el seu dret
Ella està molt encoratjada últimament i en alguns casos intueixo que es passa de frenada. La posició proisraeliana hooliganesca i sense matisos, perquè ella de matisos no en gasta, que ha adoptat entorn del genocidi a Gaza no concorda ni amb el seu electorat natural ni amb els que queden a la seva dreta, si és que hi queda algú. És una posició fantasma avui dia en aquest context polític, defensada amb aquell fervor i fanfarroneria a penes per dos tuitaires exaltats.
Vull creure que li passarà el mateix amb l’avortament, un tema amb el qual havia coquetejat en el passat i que ara ha col·locat en el centre de la seva retòrica. Tothom se’n recorda aquests dies de Ruiz-Gallardón, que va sacrificar la seva carrera política en el moment en què el seu partit va testar les aigües de l’antiavortisme i va descobrir que en això, i en tantes coses, Espanya no és Texas.
Lee tambiénL’estrany és ser ‘normal’
Quan ella, la del cognom que rima amb acuso, diu “aneu a avortar a una altra banda” insulta, fereix i vexa els milers de dones que viuen a les dotze províncies espanyoles on es continuen sense practicar avortaments (zero, ni a la privada ni a la pública) i que es veuen obligades a anar-se’n lluny de casa seva a exercir el seu dret. Elles voten, i tant de bo recordin això quan arribi el dia, si la intrèpida capitana acaba fent el salt a la política estatal.
Ara sí, prometo mantenir-me allunyada d’Ella i les seves provocacions fins, almenys, el 2027. Però ho prometo fluixet.