Ja deveu saber el que ha passat a l’Ajuntament de Madrid. Si no, us ho resumeixo. Vox va proposar que a les dones que vulguin interrompre l’embaràs, els centres de salut els proporcioni “informació obligatòria (sic)” sobre una “síndrome postavortament”, que inclou, segons Vox, “consum de drogues, pèrdua de plaer sexual, càncer, pensaments suïcides”... I fins i tot (la llista no els devia semblar prou dissuasiva) “augment de probabilitats de mort natural l’any següent”. El PP hi va votar a favor; després se’n va penedir, recordant, una mica tard, que sempre que ha volgut limitar l’avortament n’ha sortit escaldat (fins i tot un ministre que hauria pogut arribar a president, Alberto Ruiz-Gallardón, va enfonsar la seva carrera política per haver-se ficat en aquest vesper), i ara està buscant una sortida discreta.
Concentració a Madrid, al setembre, en favor de l'avortament
No sé si l’escaramussa s’ha acabat (el PSOE, fent salts d’alegria per l’autogol de l’adversari, continua traient-hi punta), però hi ha un aspecte que ha passat inadvertit i que em sembla important. El motiu que el PP va al·legar per fer-se enrere va ser que la tal síndrome “no és una categoria científica reconeguda”. Però això ja ho havia admès Vox, que explicava en el seu text que, si no figura als manuals de psiquiatria, és “per interessos ideològics”.
Ara que valors universals, com la religió, han perdut força, la ciència els substitueix com a brúixola moral
Per desgràcia, és cert que la ideologia s’infiltra cada vegada més en la ciència. Ara que valors universals, com la religió, han perdut força, la ciència els substitueix com a brúixola moral. I si som incapaços de justificar les nostres fílies i fòbies en nom de Déu o d’Aristòtil, és molt forta la temptació de demanar a la ciència que ho faci. És una trampa que fan servir tant l’esquerra com la dreta. El 2022, la (fins aleshores) respectadíssima revista Nature va proclamar que en endavant no publicaria cap investigació (sobreentès: per més científicament correcta que fos) susceptible d’“estigmatitzar” grups discriminats.
Lee tambiénLa Nora se’n va de casa
“Informar no és un problema”, va declarar el PP en un primer moment, per justificar el seu suport a la proposta de Vox. I tenia raó... Amb dues excepcions. Una: informació sí, però no per força. I dues: sempre que estigui demostrada científicament. Esclar que, aleshores, caldria informar no només les dones que no volen ser mares, sinó les que ho volen ser, dels riscos per a la salut física i mental (i professional, social, econòmica...) De la maternitat. Que no són gens menyspreables. Però això ja seria un altre article.