El riure de Pedro Sánchez en el Congrés ha estat objecte de detallada anàlisi partidista: resurrecció o psicopatia, segons el banc des del qual s’observava. Hi va haver, a més, nova gestualitat. El president va respondre a Alberto Núñez Feijóo amb les mans a l’esquena, estenent el braç esquerre amb un dit acusador cap al líder del PP amb cada batalla ideològica que li llançava: l’avortament, la sanitat pública, Gaza... Confiança, autoritat, seguretat... Sánchez va projectar de nou davant els seus una imatge de domini i control, mentre Feijóo veia com Isabel Díaz Ayuso curtcircuitava la seva estratègia de denunciar en bucle les presumptes corrupteles socialistes.
Una cosa és remar per salvar el soldat andalús Moreno Bonilla per l’escàndol de les mamografies i una altra, haver de defensar el dret a l’avortament davant una Ayuso desfermada.
El 2022, en contra de la posició del PP, la presidenta de Madrid defensava que les menors poguessin avortar sense consentiment dels seus pares: “No pots obligar ningú a portar una vida contrària al que tu has desitjat”. Tres anys després crida “vagin-se a avortar a una altra banda”. A Sánchez li interessa el duel amb Ayuso. No hi ha pitjor càstig per a Feijóo que la indiferència del teu contrincant mentre notes l’ alè de Vox en les enquestes.
Ayuso és immune a les contradiccions. Se’n riu. Però el líder del PP no les hi pot permetre. “Se li veuen les costures”, en paraules de la vicepresidenta Mª Jesús Montero. El febrer del 2023, quan el Tribunal Constitucional va sentenciar sobre l’avortament arran d’un recurs del PP, Feijóo va intentar concloure el debat intern abraçant-se a la llei: “la llei de terminis actual és una llei correcta i és vigent en altres Estats membres de la Unió Europea”.
Ara s’ha vist obligat a explicitar que garantirà “sempre” el dret a l’avortament “amb la millor atenció mèdica i psicològica, conforme a les lleis”. El congrés del PP va eludir el debat al juliol i la direcció no pensa moure’s del marc avalat pel Constitucional.
A Madrid, només l’1% dels avortaments es realitzen en la sanitat pública i la rebel·lia d’ Ayuso pot acabar en els tribunals per una vulneració de drets. La “llibertat” de la presidenta madrilenya incomoda a altres barons del PP. Jorge Azcón assenyalava dijous al Foro Vanguardia que “la llei està per complir-se”. En el PP preocupa la reacció del vot femení, que Feijóo intenta captar dels caladors del PSOE després de conèixer-se els àudios de José Luis Ábalos i Koldo García i les crisis dels braçalets antimaltractament.
La ‘baronessa’ de Madrid curtcircuita Feijóo i el PSOE aparenta que tot va bé, si no fos...
Gràcies a Ayuso, Sánchez riu i el PSOE aparenta que tot li va bé. Félix Bolaños, que porta els comptes, presumeix d’haver guanyat el 94% de les votacions en els dos anys de legislatura. Tot va bé?
Els informes de l’ UCO continuen revelant les males arts d’ Ábalos i el seu exassessor. El PP es va aferrar a la foto dels sobres del PSOE amb diners i Sánchez, a la pàgina 28 de l’informe en el qual la Guàrdia Civil considera que no és procedent investigar les donacions de l’exministre ni les dietes. La citació del president en la comissió Koldo del Senat, avançada per Feijóo, no ha arribat i no hi ha senador del PP que Sánchez pugui témer en un interrogatori. Cap dels dirigents socialistes que han passat per l’examen del Senat no han patit amb el tràmit. I al front familiar, l’ Audiència de Madrid ha corregit tantes vegades al jutge Peinado en la instrucció del cas Begoña Gómez que la seva autoritat és tan insistent com minvant.
Lee tambiénMatar-los sense deixar-los morir
No hi haurà pressupostos i cada votació té amb l’ai al cor el Govern de coalició. Podem radicalitza les seves posicions per guanyar múscul, encara que després acabi votant els decrets “per demostrar que tenim raó”. I Junts, que va amenaçar amb la ruptura si Salvador Illa no acceptava les seves propostes en el debat de política general català, es troba ara que el president continua lligat als seus pactes amb ERC i Comuns. Els republicans han demostrat tenir paciència, la proposta de finançament del Govern espanyol arribarà al desembre. I Junts, després de tant avisar, està obligat a escenificar les “conseqüències” dels incompliments. Arribaran? Mentrestant, Sánchez riu; i Ayuso, també.
