Steve Witkoff i Jared Kushner estan darrere del pla de vint punts amb què Trump busca pacificar Gaza. I atribueixen l’èxit de les negociacions a tot el que van aprendre quan eren promotors immobiliaris a Nova York.
Jared Kushner i Steve Witkoff esperant al president
El centre del món és a Miami. A mig camí de la luxosa mansió en la que viu Jared Kushner, gendre del president, i a vint minuts de la qual habita Steve Witkoff, amic personal del número u. Els dos són promotors immobiliaris formats en el real state de Nova York. I això, asseguren, els ha donat una experiència única per abordar negociacions complexes. Encara que tant Kushner com Witkoff tenen clara la jerarquia. Per a ells, el mestre en l’art de la negociació és Donald Trump. Ell és el veritable guy deal.
Quin és el secret d’aquests homes? “Crec que simplement estem acostumats a acords complexos, molt dinàmics i amb personalitats complexes” diu Kushner al The New York Times . “L’experiència que Steve i jo tenim com a gestors d’acords és que cal entendre la gent. Cal ser capaç d’obtenir el resultat final, i després veure qui creus que està jugant, i quant marge hi ha per pressionar”.
L’elit liberal d’advocats de la ‘Ivy League’ cedeix el pas a homes de confiança de l’entorn de Trump
Per raons de negocis i familiars, Kushner i Witkoff han tingut tractes amb els països àrabs. El primer va ser un dels arquitectes dels acords d’ Abraham el 2020 (el restabliment de relacions entre Israel amb Bahrain i els Emirats Àrabs Units). Tots dos són obertament simpatitzants de la política d’Israel, però diuen també que entenen la manera de funcionar de les elits del Golf. Per aquest motiu, la seva mà és darrere del document de vint punts que ha obert les portes a l’acord d’alto el foc i intercanvi d’ostatges i presos en el qual ara estem.
Aquests dies Kushner i Witkoff s’han deixat veure molt. Són ells els que han garantit als negociadors de Hamàs que l’alto el foc havia de ser permanent. Va ser la seva paraula la que va obrir la porta al pacte per part de Khalil Al Jaia, ara mateix l’home clau de l’organització. Tots dos van participar també dijous a la nit en la reunió del govern d’Israel, requerits per garantir als ministres que Hamàs no sortirà indemne després d’aquest pacte.
La presència de dos empresaris en una reunió de govern no és freqüent en la política, però ja ha quedat clar que des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca, la realitat se sembla cada vegada menys al món que coneixíem. Quan Benjamin Netanyahu va comparèixer hores després davant els mitjans per explicar que havien aprovat l’alto el foc, ho va fer flanquejat per aquests dos homes, convertits en una garantia de qualitat en un Israel que avui desconfia molt del seu primer ministre però que idolatra Trump.
Seria un error pensar que el protagonisme dels dos enviats de Trump invalida l’existència de la diplomàcia. Les grans decisions de la història les prenen diplomàtics en despatxos i amb prou feines són coneguts per l’opinió pública. Però la visibilitat adquirida per aquests homes és un signe de canvis.
Fa vint anys un acord de pau com el de dijous hauria requerit una successió interminable de documents i clàusules de salvaguarda. Però el sistema liberal que regia les relacions internacionals s’està esvaint. Era un univers de regles, de consensos i memoràndums, de regulació de vegades exhaustiva. De fet, és encara el món en el qual hi ha la Unió Europea.
Ara tot això està en retirada. En contra del que pensava Occident en els anys de la postguerra freda, aquest model no s’universalitzarà. El món avança més aviat cap a la fragmentació. I una de les raons que expliquen les vertiginoses últimes dècades de la Xina en la seva cursa per atrapar als Estats Units és la presència de molts enginyers a la cúpula del Partit Comunista Xinès i el seu contrast amb el món de la política dels Estats Units abans de Trump, plena d’advocats formats a la Ivy League i de venedors fets a si mateixos. Segons aquesta visió, els enginyers pensen més en les infraestructures, més en el llarg termini. Aquesta hauria estat la clau del formidable l’ avenç de la Xina.
Però tot canvia. Els enginyers estan avui també al cim als Estats Units. Han omplert l’economia d’algoritmes, han distorsionat la política (en benefici dels populistes) i estan ara aixecant una gegantina xarxa de centres de dades per guanyar-li la cursa de la intel·ligència artificial a la Xina.
La invasió d’ Ucraïna per Rússia el 2022 va ser el primer pas en la demolició del sistema liberal que ha regit en els últims quaranta anys. Els països occidentals van afrontar el conflicte sota l’esquema de democràcies contra autoritarismes, malgrat que els grans països emergents, l’anomenat Sud Global, van respondre que era un problema entre europeus. Després va arribar Gaza l’octubre del 2023 i aquest perfil es va desdibuixar encara més. La contestació al model liberal va afectar de ple les opinions públiques d’aquestes democràcies, que retreien als seus governs la inacció davant la devastació a Gaza.
Els nou mesos de Donald Trump dins la Casa Blanca estan accelerant l’obsolescència del vell model. Què és el que ve després del sistema liberal? Ningú sembla tenir-ne la resposta. De moment, un món dirigit per promotors immobiliaris.
Lee tambiénL’error de Netanyahu que ha portat al pacte
