Abans, quan molts pensàvem de manera ingènua que els Estats Units eren un país demòcrata i igualitari, on els ciutadans tenien oportunitats idèntiques, encara que, és clar, sempre referides als de raça blanca, s’assegurava no sense ironia, que la millor prova que allà qualsevol podia ser president era el seu president.
He viscut temporades llargues a Amèrica i he pogut constatar que qualsevol no pot ser president, encara que avui el president sigui un qualsevol.
El cas d’Obama, el primer afroamericà a arribar a la presidència, és inusual, suposa l’excepció que confirma la regla. Precisament Barack Obama va advertir una vegada i una altra que Donald Trump no estava capacitat per governar, abans que derrotés Hillary Clinton, el 2016, quan ens vam emportar una sorpresa espaterrant. Les bestieses i les monstruositats que va utilitzar Trump en la primera campanya, especialment contra els immigrants mexicans, les amenaces de deportacions, la seva falta de visió política, demostració que tenia una mentalitat obtusa, ens van fer pensar a molts que no podia guanyar. Ningú amb dos dits de front podia votar-lo.
Va guanyar llavors i va tornar a guanyar contra Kamala Harris el 2024, després d’una segona campanya pitjor que la primera, encara més hostil contra els immigrants, en la qual va anar perfeccionant les barbaritats sobre les quals els acusava, com allò que es menjaven les mascotes dels estatunidencs. Va triomfar les dues vegades enfrontant-se a dues dones, sens dubte més ben preparades, més intel·ligents i amb una visió política més consistent. Potser cal pensar que, entre un president i una presidenta, els nord-americans es decanten pel primer. Sembla que encara falta molt perquè una dona pugui arribar a presidir el govern dels Estats Units.
Trump va ser elegit malgrat estar encausat per la justícia, ser un mentider compulsiu, un individu amb unes conviccions sobre la democràcia que es poden posar en dubte perquè el van portar a instigar l’atac al Congrés quan va perdre les eleccions contra Joe Biden. De tot això prové la perplexitat que ens envaeix davant la figura de Trump, tot i que la meva és enca- ra més gran davant el fet que van ser els electors els qui el van triar. Cert que pot ser que hi hagués frau, especialment en les segones eleccions, ja que, pel que sembla, va comptar amb l’ajut manipulador de Rússia, però, tot i això, els milions de vots obtinguts demostren els gustos i les preferències dels seus paisans.
Qui sap si aviat un Trump a l’espanyola, enarborant eslògans semblants, no aconseguirà arribar al poder
He de dir que sent un enorme afecte per Amèrica, on he treballat com a professora visitant universitària en tres ocasions i on tinc molts amics estimats, la majoria no votants de Trump, amb alguna excepció.
En preguntar-los, als de l’excepció, el motiu del seu vot, em van explicar que les posicions dels demòcrates, tan permissives amb les minories, tan afectuoses amb els LGTBI, tan proclius a imposar el políticament correcte, els semblaven equivocades. A més, els immigrants estaven començant a guanyar terreny per apropiar-se de les subvencions dels nadius. Passaven per alt la incultura de Trump, les barbaritats sobre les vacunes, o sobre el canvi climàtic, les seves faules i mentides, crosses d’un pensament obtús, la carretada d’insults abocats contra els que considera enemics, les seves vel·leïtats aranzelàries, producte dels canvis d’humor, com si fora un mestre malvat de pàrvuls que imposa càstigs als alumnes més febles.
El que els importava és que Trump, al seu entendre, portava cohesió nacional, posava Amèrica en primer lloc, tenia sentit de nació i afermava el país contra el forà, això és contra la immigració. Fou la unió d’aquests factors el que més i millor va propiciar la seva arribada a la presidència.
Lee tambiénRusiñol, Mallorca i els turistes
L’omnipresència de Trump al nostre país és molt significativa. Aquí triomfa tot el que ve d’Amèrica. Halloween ha desplaçat el costum català de la castanyada, el black friday s’ha imposat, com les hamburgueses i el quètxup, i en qualsevol moment optarem també per celebrar el dia d’Acció de Gràcies. Qui sap si ben aviat també un Trump a l’espanyola, enarborant eslògans semblants als que van fer guanyar a l’americà, no aconseguirà arribar al poder gràcies als vots. Déu ens agafi confessats.