Quan Winston Churchill va definir el ventre tou d’Europa, es referia al Mediterrani italià com la zona més vulnerable per iniciar la reconquesta del continent en mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquest concepte estratègic militar s’ha transformat en una metàfora de les debilitats del flanc sud europeu i actualment defineix els riscos derivats de la proximitat amb el Magrib africà, una de les àrees més convulses del planeta i font de la immigració que aprofita l’extrema dreta per tensar el debat polític.
El Marroc té un paper clau perquè, a més del potencial econòmic i militar, és la clau reguladora dels fluxos cap a Europa i garant de l’estabilitat a l’estret de Gibraltar. Per això, l’esclat social de les últimes setmanes és una prova de foc per a un règim acusat de corrupció i nepotisme, que ha disparat els índexs de pobresa i ha trencat l’ascensor social.
Ni la primavera àrab del 2011 ni la revolta del Rif del 2016 havien generat tanta preocupació a les cancelleries europees com el moviment actual, organitzat per una generació de joves que encara no ha arribat a la trentena però que ja no té cap expectativa de futur, a part d’una incerta fugida cap al nord. Apàtrides d’ideologia política i desenganyats d’un govern que els ha abandonat, per primera vegada també desafien la fins ara intocable figuradel monarca, que suma ser el comanador dels creients a la seva àmplia llista de poders autocràtics.
L’esclat social de les últimes setmanes és una prova de foc per a un règim acusat de corrupció i nepotisme
Tot això coincideix amb un període de relativa bonança al Marroc, on l’any passat l’economia va créixer un 3,8%, s’espera una xifra semblant per a aquest any i ja és primer exportador d’automòbils a Europa. Però les xifres són un miratge. Un 63% de la riquesa total del país la controla un 10% de la població, aquells que tenen accés als salons del poder o que gaudeixen del favor de palau, mentre la meitat dels marroquins es reparteixen les engrunes d’un 5%. Afegit a una població extremadament jove i amb una taxa d’atur entre els menors de 30 anys que ronda el 35%, l’excrescència inversora en estadis llustrosos per al Mundial de futbol 2030 va encendre la metxa de la protesta.
Lee tambiénEuropa, una ànima en pena
Més enllà de les seves fronteres, el Marroc és un soci fonamental per a la Unió Europea i qualsevol sisme intern repercuteix a Brussel·les i sobretot a Madrid. Enfangats en la guerra d’Ucraïna, la crisi de l’ Orient Mitjà i els tràfecs interns, només els faltava una punxada al baix ventre.