Ángel Escribano (Madrid, 1971) està a punt de fer nou mesos a la presidència d’ Indra Group. El seu perfil és molt diferent del de la resta de primers executius de l’Ibex 35. Es tracta d’un industrial que va estudiar formació professional i que va començar desenvolupant productes propis en un modest taller als afores de Madrid. Avui lidera la principal empresa de defensa d’ Espanya i el seu objectiu és competir en capacitats amb els gegants europeus del sector. Rep La Vanguardia a la seu de la multinacional a Barcelona per abordar el present i el futur d’una de les companyies estratègiques del país i avança que prepara un pla industrial per a Catalunya que crearà fins a 1.000 nous llocs de treball.
Mercat europeu
Fa nou mesos Leonardo era deu vegades més gran que Indra, avui només quatre”
Indra està immersa en el seu pla estratègic, Leading the Future. En quina fase està? Pensen millorar-lo?
Obtenim molt bons resultats amb el pla. Es va presentar el març del 2024 i els diferents esdeveniments han fet que el complíssim abans d’hora. El modificarem al març i anunciarem una nova estratègia.
Catalunya es beneficiarà d’aquest pla?
A Catalunya tenim 3.537 empleats i preparem un pla amb la intenció de crear entre 800 i 1.000 nous llocs de treball a les quatre províncies.
Quines possibilitats ofereix Catalunya a Indra?
Ho ofereix tot. Bones universitats, talent jove, coneixement... Aquí, a Catalunya, la part més important d’ Indra era la de tecnologies de la informació: el ticketing (gestió de bitllets) de metro, autobús, autopistes, aeroports, el treball amb bancs, etcètera. També es treballava en la part de la indústria espacial, perquè Catalunya té aquí un ecosistema important de petites i mitjanes empreses que esperem que continuï creixent per consolidar-se. Aquest sector està bastant repartit en petites companyies i crec que és molt important que ens comencem a asseure i veure com podem anar agafant més mida, sumar noves companyies o activitats, o fer acords. Aquesta setmana hem tancat un acord amb Ficosa, una empresa de components d’automoció, un sector que té sortida en la defensa, i un altre amb Sirt, especialitzada en ciberseguretat. En defensa, Catalunya és present a l’àrea de comunicacions segures, que és la ràdio definida per software. Actualment Indra té dos centres principals d’activitat, Madrid i Andalusia. El nostre objectiu és tenir part de la fabricació a Catalunya, que és una de les regions més industrialitzades del país, si no és la que més ho està.
Indra vol créixer. Quina classe de companyies els interessen?
Considerem totes les empreses que aportin valor a la companyia cap al producte que ja fabriquem i en què som líders o possibles líders. M’explico. Som líders, per exemple, en radar aeri. No hi ha ni un avió volant al món que no passi per un radar d’ Indra, perquè estem presents amb els nostres sistemes als principals països.
Al sector de la defensa, quines companyies poden ser al radar d’ Indra?
Hi ha diverses companyies. Catalunya no és una regió gaire present al sector de la defensa, malgrat que sí que té capacitats industrials. Tenim al cap alguna companyia incipient que es pot valorar, però
encara no tenim res tancat. Sobretot mirem empreses tecnològiques i empreses que fabriquen equipament que té a veure amb drons i amb noves tecnologies, que avaluem incorporar al catàleg.
Hi ha un nom que ja ha publicat La Vanguardia , el de Comforsa.
Fins aquí puc llegir. Per nosaltres és una empresa que té una sèrie de capacitats interessants, per descomptat. L’hem d’estudiar, però encara és molt incipient.
En quin moment està la nova divisió Indra Land Vehicles?
Jo he basat tota l’experiència professional en el fet de ser el constructor d’alguna cosa. No vull ser subministrador, no vull fer subsistemes. A Indra calia prendre una decisió, que era construir. Fabricàvem el 25% dels sistemes d’un vehicle, però aquest 25% era el 50% del valor final. Hi posàvem el coneixement, la intel·ligència del vehicle, les càmeres de conducció, l’anàlisi dels sistemes, les contramesures i tota la part intel·ligent, el sistema d’emissió. L’únic que ens faltava era el xassís, el que té a veure amb la carrosseria del vehicle, i aquesta és la gran oportunitat que vam veure. Podem competir en igualtat de condicions amb els altres quatre o cinc fabricants mundials. Tenim una oportunitat amb aquest nou cicle inversor, perquè jo no ho anomeno despesa, de liderar la fabricació per no ser el comprador. Perquè, si som compradors de productes que fabriquin altres de fora, què els deixarem als joves i al teixit industrial? Què hi guanyarem? Un petit percentatge, que és la comissió. Jo defenso el meu sector i he de lluitar tant com pugui perquè la feina es quedi a casa meva. Si no,
els joves d’altres països viuran molt bé i als nostres els en-
viarem a la platja a prendre
el sol. Invertir aquí és una
decisió i m’hi sento compromès.
El mercat sembla que valora aquest esforç d’ In-dra i l’acció ha superat els40 euros. Creu que té més recorregut?
Al gener, el dia que jo vaig arribar a Indra, el títol estava sobre els 17 euros i avui en val 40. Som l’única empresa de l’Ibex que s’ha revaloritzat en un 120%. Evidentment, jo no he fet gaire cosa, però sí que he il·lusionat l’equip, i crec que això és el que el mercat valora. Si Indra té un projecte, un gestor que agafa les regnes, que vol tirar endavant i que vol construir producte, té el mercat. I el que és un revenedor només té el que et compren. No vull que l’equip pensi que Indra és només la seva feina, vull que vegin que dins d’ Indra poden dur a terme la seva carrera professional i que aquesta és la seva manera de guanyar-se la vida. Això és molt important, perquè no tindran fre i el nivell d’ambició de la companyia serà el nivell d’ambició que tinguem la gent que en formem part.
Indra encara està llunydels gegants europeus com Thales, Rheinmetall o Leonardo. Hi pot competir al mercat europeu?
Estem a certa distància dels competidors. Ara bé, Leonardo [el referent italià de la indústria de defensa] és una empresa que té una capitalització de 32.000 milions d’euros, molt més gran que Indra, amb 7.000 milions. Tot i això, fa nou mesos era deu vegades més gran que nosaltres i avui només és quatre vegades més gran. La lectura que en trec és que Indra és capaç de créixer ràpidament i els pròxims anys és capaç de multiplicar-se diverses vegades. L’objectiu és ser capaços de multiplicar-nos per dos els pròxims dos anys. Parlaríem de valer 14.000 o 15.000 milions d’euros. Li veig un recorregut impressionant a la companyia. Arribarem a un límit de 25.000 o 30.000 milions, que és on a mi m’agradaria veure Indra. Tenim aquesta possibilitat, perquè hi ha condicions de mercat i, sobretot, en tenim ganes. Crec que, aprofitant el moment amb enginy i talent, no és tan difícil. Això sí, els cicles inversors han de continuar com fins ara. Si l’economia es torça, ens torçarem tots.
Vostè és un defensor de l’autonomia estratègica.
Soc un ferm defensor que al nostre país tinguem una indústria que sigui tan autosuficient com pugui, perquè el reflex de les nostres forces armades en capacitats militars serà el que li pugui subministrar la indústria. És clar que no creixerem tan de pressa per no necessitar ningú, però hem d’intentar
ser tan autònoms com puguem. La defensa assegura l’economia i amb economia es paga la defensa.
El Govern espanyol està a punt d’aprovar partides importants per a la indústria de defensa. A què aspira Indra?
Aspirem a ser molt presents, perquè, a més, tenim les capacitats. Som la millor empresa de defensa d’ Espanya i crec que estarem molt representats perquè, a més, ens hem preparat per això. Totes les empreses a Espanya són molt més petites que nosaltres i nosaltres no hem dit que ens donin un contracte i després muntem la capacitat. No, no. Nosaltres hem invertit en personal, en fàbriques, en instal·lacions. Nosaltres vam comprar el taller de Duro Felguera a Astúries a pulmó. Amb els nostres diners, arriscant. També tenim el pla Leading the Future, que va fer el conseller delegat de la companyia, José Vicente de los Mozos. Amb ell formem un tàndem perfecte, en perfecta harmonia, amb un objectiu clar, i portem la companyia cap a aquest objectiu: ser líders. Ens hem aixecat d’hora, hem sortit a córrer, hem corregut molt, ens hem esforçat i, per descomptat, aspirem al màxim. Què tindrem? No n’estic segur. Aspiració? La màxima.
Creu que Espanya s’hauria d’acostar al 5% del PIB de despesa en defensa com exigeix el president Trump?
Aquesta no és la meva decisió.
Quan està previst que Indra estudiï la fusió amb Escribano (l’empresa és el segon accionista d’ Indra, amb un 14,3%, per sota de la SEPI, amb un 25%)?
És un tema que porta el conseller delegat. No en parlo. Jo me n’assabentaré el dia que decideixin si sí o si no, i llavors diré si m’agrada o no. Jo no participo ara per ara en res però soc el que ha de prendre la decisió final de si m’interessa o no. Res més.
Però aquesta decisió és pròxima en el temps?
No ho sé, però amb el patiment que em dona a la premsa algun indocumentat m’agradaria que fos aviat per poder descansar, per bé o per mal.
Com va la integració d’ Hispasat (adquirida al gener)?
Ja es durà a terme al novembre. Suposarà incorporar 650 persones a Indra ( Hispasat, 551; Hisdesat, 100).
Està pacificat el consorci Tess Defence o encara hi ha problemes? Estan en vies de solució els retards del lliurament al Ministeri de Defensa dels carros de combat 8x8?
Em considero un dels pares de Tess, que vam crear el 2020. No és que hi hagués problemes, és que era difícil prendre decisions entre quatre. Indra va fer llavors un pas endavant i va adquirir la majoria. Per descomptat, hem pagat per això, no ens ha regalat ningú res. I ara, la companyia la dirigim nosaltres, però la dirigim des del juliol, al final han estat
40-45 dies feiners. En qualsevol cas, des d’aleshores hem fet un gran canvi a la companyia. Ara tot depèn de nosaltres i
tirarem el projecte endavant. És la meva promesa a les
autoritats. Posem tots els mitjans que calen per arreglar
els retards i complir tots els objectius.
Com afecta la companyia l’embargament d’armes aIsrael?
L’exposició que tenia Indra a productes d’Israel era molt petita, del 0,7%. No hi ha pràcticament ningú que fabriqui una cosa exclusiva per a tot el món. L’embargament el tenim totalment solucionat amb proveïdors alternatius, americans o alemanys.
Tot i això, sí que es poden beneficiar dels contractes cancel·lats?
Quan se sàpiga exactament quins programes poden estar afectats i quines decisions pren el Ministeri de Defensa per reposar els productes, nosaltres direm si els podem tenir. Per descomptat que serà una oportunitat, però avui dia no sabem què es farà.
Creu que un govern del PP apostaria de la mateixa manera per Indra com hi aposta el socialista?
Indra és una empresa que treballa per l’interès general i la meva missió és treballar per aquest interès general. Que qualsevol de nosaltres estiguem segurs, estiguem protegits, tinguem el control de
les fronteres, dels avions, tinguem un país que té uns sistemes de defensa. La defensa no és de ningú, és dels espanyols,
i Indra és una empresa dels
espanyols.
Després de la treva a Gaza i si la guerra a Ucraïna arriba a la fi, creu que l’ ona-da d’inversió militar està en perill?
La geopolítica és el que és i tant de bo s’arribi a acords, però afegeixo el que penso: jo no he venut Minsait [l’àrea de tecnologies de la informació d’ Indra]. Jo no tinc una empresa sobre un sol pilar, això va en contra de la meva manera de ser. Jo dirigeixo una empre-
sa amb 60.000 persones i tinc la part de tecnologies de la
informació i la part de defen-
sa. No em centraré en un sol sector.
Presumeix d’haver estudiat formació professional, és la seva aposta a Indra?
Sí. Construïm una empresa a còpia d’atreure talent, talent jove, gent amb ganes, de la mateixa manera que empenyem el carro d’un munt de pimes. Una dada important: gastem 450 milions d’euros a l’any en subcontractació de diferents elements. Aquest any pujarem a 500 milions, cosa que vol dir que entre un 20% i un 30% el gastem en subministradors. Potser som una de les empreses que té més repartit el producte per Espanya. Tenim tants proveïdors, fins a 7.000, que som de les empreses tractores més importants del país.
