Quan va esclatar el cas del crim de la Guàrdia Urbana, totes les meves amigues atropellades per la vida, i jo també, fèiem el mateix acudit, fins que gairebé va deixar de ser un acudit: com conciliava Rosa Peral? Ens tenia fascinades que una treballadora a temps complet amb dues nenes petites tingués temps per compaginar un exmarit, un nòvio, un amant, uns quants affaires paral·lels, intrigues laborals i una vida familiar envejable, amb dinars dominicals. Segur que a sobre fa càrdio i entrena força, amb aquest cos tan en flames, ens meravellàvem.
M’assalten pensaments similars quan trec el nas a les informacions del cas Koldo i quedo sorpresa del multitasking que José Luis Ábalos exercia quan era ja ministre. Nosaltres que ens creiem tan capaces, i tan dissociades, perquè contestem correus de feina a la reunió de l’escola i preparem la bossa de la piscina mentre atenem un zoom.
Els missatges d’aquesta trama tan rònega es llegeixen junts com un relat de ficció bruta
Això no és res comparat amb el que feia Ábalos, que tan bon punt sortia del Consell de Ministres comprava braçalets de Tiffany’s (“més gruixut i pla”, el va demanar) per a la Jessica i sostenia via transferències una estructura familiar complexa que implicava fills, exdones, parelles oficials i diversos rotllos simultanis. Ni tan sols es feia cap embolic amb els noms, i això que a la mateixa dona, als missatges, podien anomenar-la “Espanya”, “Princesa” i “Boja 2”. De vegades feien servir la numeració. En una ocasió, Koldo García li diu a la seva dona, Patricia Úriz, que també treballava com a aconseguidora de la trama, que han de comprar “braçalets per a la puta” i ella li pregunta: “Però per a la 1, oi?”.
Lee tambiénElla i l’avortament
Els missatges d’aquesta trama tan rònega es llegeixen tots junts com un relat de ficció bruta, amb aquells homes al capdavant embriagats pel seu propi poder, enviant xistorres, comprant flors per Sant Valentí, portant al terreny més llardós l’ideal de l’home ocupat que crida els seus deals al vagó preferent de l’AVE i li fa un comentari bavós a la cambrera. El pitjor de tot és que sabem que aquest és un model immortal, que existeixen uns quants Ábalos i Koldos operant d’una manera idèntica, tot i que a escala, a cada capital de província. Ara mateix hi ha algú comprant, amb diners de procedència estranya, un braçalet pla, gruixut i car.