Tortura acústica

Tortura acústica
Escriptor i enigmista

A les 4.30 de la matinada de dimarts passat els bombers de Múrcia van haver d’irrompre en una escola de la pedania de Javalí Viejo per aturar l’estrident Cumpleaños feliz de Parchís que sonava en bucle pels altaveus del centre des de feia cinc hores, per a gran desesperació dels veïns. Es diu que la música amanseix les feres, però també pot ser una forma de tortura sense contacte físic. 

woman suffering from noise and covering her head with a pillow 
irritated female lying closing ears with pillow

  

Getty Images/iStockphoto

A finals dels vuitanta, l’exèrcit estatunidenc va aconseguir que el president de Panamà Manuel Noriega es rendís eixordant-lo amb cançons deheavy metal. Noriega s’havia refugiat a l’ambaixada del Vaticà i el president Bush (pare) va ordenar bombardejar les orelles de Noriega (i del pobre ambaixador vaticà) amb rock dur a tot drap durant quinze dies i quinze nits, fins que el dictador panameny va claudicar.

La música amanseix les feres i també pot ser una forma de tortura

L’any 2006 Suzanne G. Cusick va publicar un assaig sobre l’ús de la música com a arma de tortura. Hi recull múltiples exemples extrets de fonts fiables com la BBC o la revista Time, i en alguns casos arriba a concretar les cançons utilitzades per estovar la resistència dels presoners interrogats. Esmenta Christina Aguilera, Dr. Dre, Eminem (Slim shady) o Metallica (Enter sandman), però també parla d’una cançoneta titulada I love you de la sèrie infantil Barney & friends, cantada per un tiranosaure antropomorf de color lila en aquell to d’entusiasme impostat que alguns adults gasten amb els pobres infants en edat preescolar. Tota una tortura, no la busqueu a YouTube: “I love you, you love me, we’re a happy family. With a great big hug and a kiss from me to you, won’t you say you love me, too?”. Ara imagineu-vos el context, d’un presoner iraquià interrogat dins d’un contenidor de tràiler per dos militarots amb cara de pocs amics.

Lee también

Bruixa busca vampir

Màrius Serra
Horizontal

L’invent deu ser tan eficaç que s’han arribat a organitzar congressos acadèmics sobre el tema (Music, terror and manipulation under the Greek junta). Per això, no sembla gens innocent que el Barça, a instàncies de Spotify, porti al pit el nom d’un cantant cada cop que s’enfronta al Madrid, per a gran alegria dels veïns del Bernabéu. Sembla que en el proper clàssic portarà Ed Sheeran. Ara només falta saber qui torturarà a qui.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...