Ahir va ser un gran dia i no estem per aigualir els dies esperançadors al Pròxim Orient. Recordo els quatre gats que fa dos anys s’ajuntaven al centre de Tel-Aviv, angoixats pels ostatges. I aquests dos anys de mort a Gaza, no tots civils: 20.000 soldats de Hamàs morts, com recordava Shlomo Ben Ami diumenge a La Vanguardia.
Per què avui un és més optimista sobre el futur del Pròxim Orient? Des del 1979, any de la seva creació, la República Islàmica de l’ Iran ha patrocinat tots els grups terroristes islamistes que tenien com a objectiu desestabilitzar la regió, a més, business as usual, d’animar la idea peregrina que destruir Israel era factible.
Israel ha fet la feina bruta de netejar la regió del terrorisme que patrocinava l’Iran
L’Afganistan, el Líban, el Iemen, Síria o els països del Golf han estat ostatges de les maniobres de Teheran aquests 46 anys i el seu afany d’exportar la pitjor resposta que es pot donar a les injustícies i els drets humans: la religió en la seva versió més cruel i reaccionària.
Lee tambiénAquí tot déu té línies vermelles
Israel ha massacrat els palestins de Gaza, però, alhora, ha fet la feina bruta d’aïllar l’Iran i “netejar” el mapa de l’Orient Mitjà del terrorisme com a mètode normal per resoldre els conflictes. Abans del 2017, Hizbul·lah campava pel Líban i era considerat el braç invencible de Teheran per perpetuar el caos i assetjar Israel. El règim dels Assad a Síria semblava imperible i es va desplomar en dies. Amb cops quirúrgics, Israel va aconseguir en dotze dies de juny i guerra amb l’Iran fer entendre el missatge: o deixaven de patrocinar el terrorisme o eliminaven el Guia Suprem, Ali Khamenei, successor per la gràcia de Déu de l’imam Khomeini, aquell venerable clergue que va convertir una revolució prometedora –classe mitjana urbana, pensadors, artistes, esquerra laica– en un model de tirania, especialment implacable amb les dones (em pregunto què en pensen tants activistes que han aclamat sense un gram de crítica a Hamàs malgrat la seva identificació amb l’Iran).
El terrorisme a l’Orient Mitjà avui cotitza a la baixa. I això és bo per a l’objectiu que els palestins no siguin sempre moneda de canvi i la regió surti d’ endarreriments i convulsions.
