L’alto el foc a Gaza pot ser que tingui un futur incert, però ha suposat tot un èxit diplomàtic per a Donald Trump. Animat per aquest èxit, el president dels Estats Units vol tancar ara l’altre gran conflicte que capta l’atenció internacional: la guerra d’ Ucraïna.
“Hem de resoldre el problema de Rússia. Centrem-nos en Rússia”, va dir el republicà dilluns durant la seva compareixença al Parlament israelià, en unes paraules dirigides a Steve Witkoff, l’home que, a més de representar els EUA a l’ Orient Mitjà, s’encarrega de negociar amb el Kremlin.
L’ajuda militar a Ucraïna pot ser una palanca per empènyer Rússia a la taula de negociació
Trump té pressa per posar fi a una guerra que va prometre que solucionaria en 24 hores
–igual com la de Gaza–, i per això demà celebrarà una trobada a la Casa Blanca amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per abordar una de les demandes més insistents de Kíiv: l’enviament de míssils Tomahawk. Amb aquests projectils de fabricació dels Estats Units, que poden arribar a recórrer entre 1.600 i 2.500 quilòmetres, l’exèrcit ucraïnès seria capaç d’atacar gairebé qualsevol punt de la Rússia europea. L’accés a aquest armament, pensen Zelenski i molts analistes, podria alterar el curs d’una contesa que avui sembla estancada.
Trump té l’última paraula en aquesta qüestió, i els últims dies ja ha insinuat que està disposat a accedir a la petició de Zelenski. De fet, ahir, una delegació ucraïnesa va mantenir una trobada amb representants de Raytheon, l’empresa que fabrica els Tomahawk –i també els sistemes de defensa Patriot, que Ucraïna ocupa per repel·lir els atacs russos–. Tot això ha causat alarma a Moscou, que ha advertit que l’entrada en escena dels míssils
–l’adquisició dels quals seria finançada per l’OTAN– suposaria una perillosa escalada. “Pot acabar malament per a tothom”, ha dit l’expresident rus Dmitri Medvédev, un dels falcons més agressius del Kremlin.
Si Trump finalment dona el vistiplau a l’enviament dels Tomahawk a Ucraïna, certificarà amb fets el gir retòric que va donar a l’última reunió amb Zelenski, el 23 de setembre, a l’Assemblea General de l’ONU. En aquella trobada, el republicà va dir per primera vegada que Ucraïna tenia opcions de guanyar Rússia, i que fins i tot podia recuperar tot el territori perdut. Tot un canvi respecte a la línia que el magnat havia seguit fins aleshores: des de la seva tornada a la Casa Blanca, Trump s’havia mostrat complaent amb Vladímir Putin, creient que d’aquesta manera podria arrossegar-lo a un acord de pau. Però el president rus va aprofitar aquesta afabilitat de Washington per continuar esgarrapant metres de terreny a Ucraïna. Ni tan sols la catifa vermella desplegada durant la cimera d’Alaska no va servir per avançar cap a l’alto el foc.
Amb el lliurament dels Tomahawk, Trump pot comptar amb una nova eina per empènyer Putin a la taula de negociació. Però Rússia no és Israel: el president dels Estats Units va poder obligar Benjamin Netanyahu a acceptar l’alto el foc a Gaza perquè el Govern israelià depèn de l’ajuda militar i econòmica de Washington. En canvi, la Casa Blanca amb prou feines té capacitat d’influència sobre el Kremlin. L’amenaça de les sancions no ha funcionat: Moscou sap que la Xina sempre estarà disposada a donar-li un cop de mà. Cal veure si una implicació més gran dels EUA en l’àmbit militar pot tenir un impacte.
Mentrestant, la guerra continua. A les portes de l’hivern, Rússia s’està centrant ara a perjudicar la infraestructura energètica ucraïnesa, amb constants atacs amb drons sobre centrals elèctriques i instal·lacions de gas. Ahir, per exemple, diverses zones de la regió central de Dnipropetrovsk es van quedar sense llum, segons va informar el Govern ucraïnès. I el Kremlin no dona senyals de pitjar el fre. Al contrari. Fa dues setmanes, el portaveu de l’ Executiu rus, Dmitri Peskov, va assegurar que Moscou, amb una economia cada vegada més depenent de la màquina de guerra, no preveu la fi de la seva ofensiva. “No tenim cap altra alternativa”, va dir. Just l’últim que volia sentir Trump.
