Ermenek és una ciutat del sud d'Anatòlia situada a gairebé 1.300 metres sobre el nivell del mar, entre els escarpats turons i altes muntanyes de la província de Karaman (Turquia). Envoltada de boscos i aigua, els seus habitants es dediquen actualment a la cria d'ovelles, el cultiu de fruites i l'explotació de les mines de lignit.
La història d'aquest enclavament es remunta fins a l'any 5000 abans de Crist, quan un grup humà prehistòric es va assentar a la cova de Maraspolli per aprofitar els recursos naturals que oferia l'estreta i fèrtil vall per on transcorre el riu Ermenek, de color maragda.
L'antiga ciutat d'Irenópolis
En aquella regió es troba el jaciment arqueològic de Topraktepe, el lloc on s'aixecava l'antiga Irenópolis, fundada per Cayo Julio Antíoco IV Epiphanes. Recents excavacions al lloc han permès als arqueòlegs descobrir cinc pans carbonitzats que daten dels segles VII i VIII després de Crist, incloent-ne un amb una representació de Crist i una inscripció grega que significa “Amb el nostre agraïment al Beneït Jesús”.
A diferència de la imatgeria tradicional del Pantocràtor (‘totpoderós’), que representa Crist com a governant i salvador, aquest pa representa un “camperol” o “sembrador”, simbolitzant la connexió entre la fe cristiana, la feina i la fertilitat agrícola, expliquen els investigadors.
L'edifici excavat en el jaciment de Topraktepe on es van trobar els panes
Els pans restants presenten marques en forma de creu, la qual cosa suggereix el seu possible ús en els primers rituals cristians com a pa eucarístic o de comunió. La seva excepcional conservació, malgrat que han estat carbonitzats durant més de 1.300 anys, els converteix en part dels exemples més notables de pa litúrgic trobats a Anatòlia.
Irenópolis, una ciutat ubicada a la regió històrica d'Isauria, va tenir importància eclesiàstica sota el Patriarcat de Constantinoble. Encara que gran part de la vida quotidiana del lloc continua sent desconeguda, les feines de Topraktepe, sota la direcció del Museu Karaman, proporcionen evidència tangible de les pràctiques cristianes primitives.
Lee también
Aquests pans revelen, segons els experts, no només costums rituals, sinó també la integració simbòlica de l'espiritualitat en la vida quotidiana, destacant com les comunitats connectaven l'aliment amb la fe.
“A diferència dels grans centres urbans com Constantinoble, aquests jaciments provincials permeten explorar les variacions locals en el culte, la qual cosa demostra que la devoció a l'Anatòlia bizantina primerenca estava íntimament lligada a la vida rural i l'agricultura”, indiquen en un comunicat de la Governació de Karaman.
Un altre dels pans bizantins carbonitzats que han estat descoberts
El pa era un aliment bàsic i un símbol cultural a l'antiga Anatòlia. Des dels quals es feien durant el neolític a Çatalhöyük, fa més de 8.600 anys, fins al producte d'època medieval, que continuaven sent clau en la vida quotidiana, l'economia i els rituals.
La peça més vistosa trobada ara, amb el motiu del ‘Crist agricultor’, reflecteix el significat espiritual atribuït a la feina en el camp. “En una societat que depenia dels cultius per a la seva supervivència, representar a Crist com sembrador o treballador simbolitzava la benedicció divina sobre la feina de la comunitat”, diuen.
Interior d'un dels edificis excavados
La inscripció grega emfatitza la gratitud, suggerint que el pa no era simplement un aliment físic, sinó un objecte sagrat dins del culte. Els altres exemplars, adornats amb la creu de Malta, es corresponen amb pràctiques conegudes de la litúrgia bizantina primerenca, on el pa solia ser estampat amb creus o abreviatures abans de ser consagrat en l'Eucaristia.
El pa eucarístic representa el cos de Crist en la Sagrada Comunió. A la pràctica ortodoxa oriental, s'utilitzava comunament pa amb llevat, que simbolitzava la vida, la resurrecció i la plenitud espiritual, mentre que l'Església occidental solia fer servir hòsties sense llevat. El pa també podia servir com a antidoron, pa beneït però no consagrat que es distribuïa després de la litúrgia.
“La supervivència del pa eucarístic dels segles VII i VIII és extremadament escassa, el que converteix als pans de Topraktepe en una finestra única al culte cristià primitiu. Una anàlisi detallada d'aquests artefactes podria revelar informació sobre les tècniques d'enfornat, els ingredients i el simbolisme religiós en les comunitats bizantines provincials”, conclouen els arqueòlegs.
