Volodímir Zelenski, escamat per la reprimenda pública que li va infligir Donald Trump, setmanes després, va tornar a la Casa Blanca amb un preciós pal de golf, l’esport que practica el president. El regal va actuar de bàlsam, i de sortir a empentes va passar a ser un amic per sempre i amb un bon paquet d’ajuda militar sota el braç. Amb més possibles, els emirs de Qatar van obsequiar Trump amb un avió model Air Force One i el president del Vietnam es va desdinerar amb un retrat repussat amb pedres precioses.
Per a algú que quan era un mocós anava a l’escola en un cotxe amb xofer, aquestes foteses ajuden a lubrificar la relació, però ni de bon tros no curullen el seu ego infinit. Van estar a punt d’aconseguir-ho els líders mundials reunits a Xarm al-Xeikh. Convertits en catifa de les seves ambicions, el van enaltir sense mesura, el van lloar i van glorificar com el gran faedor de la pau a l’ Orient Mitjà.
Més enllà de la feblesa del pla de pau perpetrat, veure els líders de mig món alineats com alumnes espantats mentre esperaven una carantoina o el correctiu del mestre va ser un espectacle grotesc. A cavall de la vergonya aliena i la falta de dignitat, presidents, sultans, primers ministres i reis es van convertir en comparses d’un acord que si bé ha aturat la matança a Gaza, manté les ferides obertes pels terroristes de Hamàs i el Govern d’Israel.
La veritable prova de foc per a l’autoproclamat pacifista en cap és posar fi a la guerra d’Ucraïna
La veritable prova de foc per a l’autoproclamat pacifista en cap és posar fi a la guerra d’Ucraïna. Però, Vladímir Putin no és Benjamin Netanyahu, un polític assetjat per la corrupció
que aspira a esquivar la presó i els tribunals internacionals. Putin és un vell murri forjat en l’espionatge de la guerra freda i que ha soldat el seu futur a la recuperació de l’antic imperi soviètic. Incapaç de conjugar una sola veritat, ha torejat Trump fins al ridícul, incomplint una rere l’altra totes les promeses de fer la pau, mentre atia la guerra al front.
El Marroc, el ventre tou
El risc és que el nen capritxós i malcriat es cansi de jugar a pacifista, s’oblidi del perill enorme que suposen per a l’estabilitat europea les provocacions de Rússia. Sense el suport dels Estats Units, la resistència ucraïnesa amenaça d’ensorrament immediat, perquè fins ara ni les armes entregades ni les sancions imposades per la UE no superen la categoria de pessics de monja a la gruixuda pell de l’ós rus. Així doncs, no descartem una nova genuflexió general d’Europa amb el llaç del premi Nobel de la Pau 2026 inclòs.