Amaia Montero guanya el Planeta

Juan del Val ha guanyat el premi Planeta. Repetiu amb mi. Juan-del-Val. Molt bé. Ha-guanyat. Vinga, ja ho tenim: el-premi-Planeta. Repetiu-ho tantes vegades fins a oblidar-ho. No us costarà. Ja ho vam fer abans. Cada any, de fet. Al principi exigeix esforç, però després flueix amb facilitat. Potser recordem sense googlejar-lo qui va guanyar el premi fa un any o dos? Tant se val. El que importa és el soroll, la trepitjada del Tyranosaurus rex.

Ara provem amb una cosa més difícil. Amb el jurat. Podem triar qualsevol nom a l’atzar, però és millor aprendre-se’l d’una tirada. Comencem. José Manuel Blecua, Juan Eslava Galán, Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner, Carmen Posadas i Belén López. Vinga una altra vegada. Admeto que és difícil. Provem-ho com si es tractés d’una davantera mítica: Blecua-Eslava-Gabás-Gimferrer-Giner-Posadas i López. Millor. És un jurat de molt prestigi, per la qual cosa haver estat elegida l’obra de Del Val entre tantes altres només pot parlar de la seva extraordinària qualitat ­literària.

Els llibres donen prestigi: a qui els escriu, a qui els llegeix, a qui els publica

Els llibres donen prestigi. A qui els escriu, a qui els llegeix, a qui els publica. Per això tothom n’escriu un. Tant és així que el best-seller, aquell llibre de moltes pàgines i fàcil lectura, va ser un invent de la indústria anglesa a finals del segle XIX perquè aquelles persones a qui no els agradava llegir tinguessin a les mans una cosa que semblés un llibre. Però sense voler a tornar a embolicar-me, conclourem indicant que el best-seller és un lògic producte de la cultura de masses del segle passat, però que l’important és que Amaia Montero ha guanyat el Planeta i que Juan del Val torna a La Oreja de Van Gogh.

Hi ha qui es pot ofendre una mica per la parafernàlia de la festa plena de rumors i suposades delibera­cions. L’acte –més proper a un casament de fills de milionaris hindús que a cap altra cosa– és ple de polítics, escriptors i periodistes bevent, menjant i sense parar de riure. Tot se sap, però no es diu res, com a la cavalcada dels Reis d’Orient.

Lee también

Ànims, Ildefonso

Carlos Zanón

Fa dues nits vam saber, per fi, que Juan del Val ha tornat a la banda i que La Oreja de Leire­ sortirà a la carretera cap al Planeta. Excel·lents notícies totes. No sé ni com hem sobreviscut tots aquests anys sense les cançons de Juan o la novel·la, la de més qualitat de totes les presentades, d’Amaia. Llàstima d’allò d’Andy y Lucas.