Una zona Schengen militar

El conflicte de l’ Orient Mitjà

Brussel·les pretén crear un espai de lliure mobilitat per als exèrcits el 2027

MUNSTER, GERMANY - MAY 10: Mechanic soldiers of the Bundeswehr, the German armed forces are seen as they service a Panzerhaubitze 200 - the Pzh 2000 self-propelled howitzer in the Wettiner Heide (Wettiner Meadow) international joint military exercises of NATO Response Force (Land) on May 10, 2022 near Munster, Germany. The forces include the Panzergrenadierbrigade 37 (Armoured Infantry Brigade 37), which currently leads the NATO Very High Readiness Joint Task Force (VJTF). The current exercises, which run from May 2-20, include armoured and artillery units with 7,500 soldiers from nine different nations, though mainly from Germany and the Netherlands. (Photo by Morris MacMatzen/Getty Images)

Un obús autopropulsat alemanyPanzerhaubitze200, entre altres blindats, en unes maniobres de l’OTAN a Münster el 2022

Morris MacMatzen / Getty

En dos anys Europa podria tenir una mena de zona Schengen no només per als seus ciutadans, sinó també per als exèrcits dels països comunitaris. La Comissió Europea vol crear un espai de lliure mobilitat militar pel bloc comunitari de cara al 2027 perquè Europa estigui preparada davant qualsevol mena d’atac exterior.

Ho indica l’esperat full de ruta sobre defensa de la Unió Europea que va presentar ahir l’ Executiu comunitari, un pla detallat davant la guerra moderna que assenyala Rússia com a principal amenaça. No només parla de mobilització militar, sinó­ que també posa data a alguns dels projectes ja sabuts, com ara el mur de drons que Europa vol tenir a punt abans de finals del 2027.

Concretament, el document planteja canvis en la legislació per unificar els criteris de mobilitat dels exèrcits entre els diferents països. També estableix plans per crear aquest espai amb una xarxa de rutes terrestres, aèries i marítimes per desplaçar tropes i equips ràpidament per tot Europa. És a dir, que els exèrcits i els tancs d’un país es puguin moure amb facilitat d’un Estat a un altre en cas d’amenaça. Es desenvoluparia en estreta coordinació amb l’OTAN, per reforçar la capacitat d’Europa per respondre ràpidament a les crisis.

“Encara és massa difícil desplaçar les tropes i l’equip militar per Europa, com han demostrat els exercicis que s’han dut a terme amb els estats membres”, assenyala el document, un esquema en línia amb els anuncis recents de mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros perquè Europa estigui rearmada i preparada per a qualsevol amenaça d’aquí al 2030. Aquesta mena de despeses per afavorir la mobilitat de les tropes es computen a l’OTAN, com les despeses relacionades, el famós 1,5% que els països han de gastar per arribar a l’objectiu del 5% de la despesa militar.

Després de discutir-ho de manera informal a la cimera de Copenhaguen de fa dues setmanes, ara els líders comunitaris hi haurien de donar el vistiplau a la reunió Brussel·les de la setmana que ve. La Comissió ha identificat més de 500 projectes “prioritaris” –que costarien 100.000 milions d’euros– per eliminar els obstacles que s’han trobat en quatre corredors específics de mobilitat militar. “El flanc oriental està especialment exposat per l’absència de xarxes transeuropees de transport contínues i interoperables”, considera la Comissió.

Els plans inclouen una xarxa de rutes i unificar les normatives per facilitar els desplaçaments

Per impulsar aquests avenços, l’ Executiu comunitari té previst anunciar al novembre un paquet de mobilitat militar amb propostes concretes per establir un marc regulador ­unificat que faciliti el transport d’equips, mercaderies i personal amb finalitats militars o de protecció civil arreu d’Europa. També vol modificar la legislació vigent de la UE per adaptar-la més bé als requisits de ­mobilitat militar de les infraestructures de doble ús. Tot plegat afectaria corredors terrestres, però també ports i aeroports.

“ Rússia no té capacitat per llançar un atac contra la Unió Europea avui dia, però es podria preparar per a això els pròxims anys. El perill no desapareixerà, fins i tot si s’acaba la guerra a Ucraïna”, va advertir l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, en una roda de premsa.

Com estava anticipat, el full de ruta per al 2030 també se centra en els projectes de bandera que la UE vol promoure per a aquesta defensa. Començant pel mur de drons. La incursió de vint drons russos sobre territori p olonès al setembre no va fer res més que recordar la urgència d’un sistema de detecció i abatiment d’aquesta mena d’aparells que els ucraïnesos han combatut des del començament de la invasió.

El concepte, però, ha anat evolucionant després de les crítiques d’alguns estats membres a la cimera de Copenhaguen, on va quedar clar –ho va dir el canceller alemany, Friedrich Merz– que no tothom pensava que un mur de drons al flanc est de l’ Aliança era realista. Els països­ del sud també van demanar que es tinguessin en compte les amenaces per la banda del Mediterrani.

Per això, ara ja es tracta d’una “iniciativa” europea de defensa de drons, que inclou sistemes antidrons en tot el continent amb l’objectiu que les capitals europees li donin finalment la seva benedicció la setmana que ve. “Tots els països estan en risc”, va subratllar Kallas, que va dir que Rússia també podia llançar drons des de vaixells.

“Rússia no pot llançar un atac contra la UE avui dia, però es pot preparar per a això”, adverteix Kallas

A més del projecte defensiu contra els drons, la UE vol un projecte específic de vigilància del flanc oriental, un escut aeri europeu i un escut espacial de defensa. El nivell d’alarma és important. “Crec que és evident per a tothom. Hem vist què passa a Ucraïna, què fa Rússia amb els ciutadans ucraïnesos, amb atacs de drons cada dia. És evident que hem de buscar una solució”, asseguren fonts comunitàries.

Una de les maneres amb què es treballarà serà mitjançant coalicions de voluntaris –com la dels països disposats a enviar tropes de pau a Ucraïna– entre estats membres perquè comprin armament de manera conjunta i desenvolupin aquests projectes de bandera de bracet. Es tractaria de coalicions liderades per un o dos països que decidirien de manera col·lectiva els productes necessaris, les quantitats i els fons, cosa que podria provocar disputes entre capitals. Segons aquestes fonts, la idea és incrementar les compres conjuntes del 20% al 40% a finals del 2027.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...