Santos Cerdán torna a demanar el seu alliberament. En un detallat escrit de 23 pàgines registrat aquest matí davant el Tribunal Suprem, la defensa de l'exsecretari d'organització del PSOE en detalla un per un els arguments pels quals, segons el seu parer, ha de recuperar la llibertat.
Cerdán porta a la presó des del 30 de juny, acusat dels presumptes delictes de suborn, organització criminal i tràfic d'influències en la concessió d'obra pública.
El magistrat del Tribunal Suprem (TS) Leopoldo Puente va acordar el seu empresonament davant el possible risc de destrucció de proves. 69 dies després, no s'ha registrat el seu domicili. Cerdán va demanar ja el seu alliberament al TS després de ser empresonat (es la negó) i també davant el Tribunal Constitucional, que previsiblement es pronunciarà en els propers dies.
Cerdán porta en presó preventiva des del 30 de juny, acusat d'interferir en la concessió deobra pública
En un altre document, aquest de 41 folis, la defensa de Cerdán -exercida pels advocats Benet Salellas i Jacobo Teijelo- presenta una llista d'onze diligències que al seu parer falten en la causa.
Entre altres coses, demanen la declaració d'una vintena de membres de la Guàrdia Civil.
Tots ells pivoten al voltant del comandant Rubén Villalba, que suposadament hauria estat l'encarregat de subministrar telèfons “de seguretat” a almenys dos dels implicats en la trama, Koldo García i Victor de Aldama, a canvi de pagaments regulars a ell i a la seva esposa.
En aquesta línia s'inscriuen els documents registrats avui davant el TS, que se sustenten en bona mesura en un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil datat el 7 d'octubre del 2024 en el qual s'analitza el presumpte paper de Villalba en l'“organització criminal” comandada per Aldama i en la qual el comandant hauria estat l'encarregat d'aportar seguretat, en especial en l'àmbit de les comunicacions.
La defensa de Cerdán presenta una bateria d'onze diligències a l'instructor del Suprem
Villalba va pertànyer al servei d'Informació de la Guàrdia Civil entre el 15 de desembre del 2008 i el 16 d'octubre del 2023 (els primers vuit anys, a Guipúscoa), el que li va donar, segons l'UCO, “un profund coneixement” en les tècniques d'aquesta especialitat així com “profundes relacions” amb personal de serveis policials i d'intel·ligència. Des del 2023, va ser destinat a l'ambaixada d'Espanya a Veneçuela, on suposadament és altres dels focus d'interès d'aquesta trama. Villalba (que va ser aturat el 3 de març del 2024) i Koldo es coneixen des del 2016, segons l'informe de l'UCO.
La defensa de Cerdán sosté des de l'inici de la causa que certs sectors de la Guàrdia Civil, en connivència o encoratjats per sectors de l'extrema dreta, haurien buscat convertir a Cerdán en un obús contra el president del govern, Pedro Sánchez, per enfonsar la legislatura i provocar un canvi de govern. Aquesta tesi diu que la relació de Cerdán amb Koldo García hauria propiciat una espècie d'investigació prospectiva sobre Cerdán i una presumpta incriminació basada en els enregistraments massius de Koldo García. Tots dos es coneixen des de 2014 o 2015, quan Koldo -exescorta i porter de locals nocturns- va començar a col·laborar amb el Partit Socialista de Navarra en matèria de seguretat. En una entrevista en TVE, García va negar haver-se dedicat a gravar els seus superiors i els seus col·laboradors. Existeix constància d'enregistraments de Koldo amb diferents persones (Cerdán entre elles) entre el 2019 i el 2023.
L'escrit de defensa pregunta per un xat de guàrdies civils cridat K Fontaneria
Cerdán demana ara al TS que es completi la totalitat de l'expedient judicial, atesa la dispersió que pateix la investigació: nascuda a l'Audiència Nacional, la condició d'aforat d'un dels investigats, l'exministre de Transports José Luis Ábalos ha portat una pota de la causa al TS. “Per això, considera aquesta defensa que resulta determinant que es concedeixi l'accés a la totalitat de les actuacions”, diu l'escrit de l'exmà dreta de Pedro Sánchez.
A més de la declaració de la unitat comandada per Villalba i del superior d'aquest -identificat com el General Gregorio Pérez Turiel, suposadament l'Agent 1 que esmenta l'UCO- la defensa de Cerdán ambién demana “l'aportació immediata de tots els informes pendents relatius a Sants Cerdán”, en especial l'informe patrimonial que detallaria si es va enriquir o no.
Exigeix tot el material “expurgat” i declarat “secret” per part de la Policia Judicial -ho esmenta l'informe de l'UCO-, “amb independència que el Jutge d'instrucció declari el que consideri al respecte com a autoritat judicial i d'una forma que sigui sempre compatible amb l'exercici del dret de defensa”.
També que la mateixa UCO investigui específicament “quin era el motiu de l'existència del xat “K fontaneria” per part de membres del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil que estaven al servei de Villalba, i en concret qui va crear l'esmentat xat, amb quins membres, què significava la K i quin tipus de fontaneria exercien.
El paper de l'empresari Víctor de Aldama és una de les claus de la trama en la qual s'acusa a l'exnúmero 2 del PSOE
Una altra petició consisteix que s'incorpori a la causa en el TS l'atestat i la declaració de l'empresari Aldama en els quals s'exposen presumptes fraus en l'IVA d'importacions petrolieres de Veneçuela, que li haurien permès beneficis multimilionaris; la defensa de Cerdán vol saber també -atès el caràcter “pactat i obertament fals” de la seva declaració, opina- qui va visitar Aldama mentre va ser a la presó, de cara a “determinar les vies de concertació i possibles instruccions rebudes a la presó per dirigir la seva declaració”.
També demana còpia de les querelles relacionades amb la trama que van ser inadmeses pel TS, i de l'entrevista de Koldo en TVE en la qual parlava de la seva incansable activitat enregistradora.
Que l'UCO aclareixi si hi ha més aforats sota investigació i, en funció de la resposta, es comuniqui al Congrés que “un nombre indeterminat d'aforats estan sent investigats sense haver estat sol·licitat el pertinent suplicatori”.
Cerdán vol accedir a la informació íntegra obtinguda per la Guàrdia Civil, abans de l'“expurgo” que va ser sotmesa. Segons la seva tesi “es constitueixen hipòtesis a partir d'aquelles [valoracions] en les quals se li atribueixen [a Cerdán] determinats fets hipotèticament constitutius de delicte”.
En aquest context, Villalba és “la persona que col·labora” amb Aldama per fer arribar a Ábalos “determinats dispositius telefònics i d'enregistrament” a través de Koldo. “És evident que actua de manera concertada” amb Aldama, afegeix la defensa de Cerdán, pel que urgeix conèixer “quina funció van jugar els dispositius en l'enregistrament”.

