La nova classe dirigent mundial

La nova onada de la revolució tecnològica digital ha portat al poder els que ocupen el poder tecnològic (en particular en la IA), el control de les noves finances (dels derivatius a les criptomonedes), les connexions amb les agències d’intel·ligència i la influència directa en el sistema polític dels Estats Units i un nombre creixent de països. Se’ls ano­mena tecnollibertaris, encara que en realitat proposen formes autoritàries de govern al servei d’una meritocràcia que pugui salvar la humanitat superant la democràcia. Últim intent abans d’aixecar el vol a Mart si no convencen els estúpids humans. El recent Vanguardia Dossier, “Los tecnolibertarios de Trump”, una excel·lent compilació sobre el tema, pot proporcionar al lector interessat les dades essencials.

Aquí vull insistir en la transcendència del fenomen. En particular en la connexió no només amb Trump sinó amb una part significativa del trumpisme. Tothom coneix Elon Musk. Però és menys conegut Peter Thiel, la baula políticament més significativa. Va ser ell qui va protegir J.D. Vance en la seva elecció al Senat, després de conèixer-lo per haver treballat per a ell a Silicon Valley, i qui va convèncer Trump que el nomenés vicepresident. Vance, amb 40 anys, és el successor­ predesignat per Trump i la connexió, d’una banda, amb la futura possible presidència. I, d’altra banda, amb la classe obrera blanca de l’Oest Mitjà, castigada per la globalització, que forma la base social essencial per al trumpisme, i amb la qual Vance s’identifica pel seu origen social i la seva ideologia ­aïllacionista.

Els intents de l’ultra Steve Bannon (un altre multimilionari) de mobilitzar les bases contra l’elit tecnològica semblen destinats al fracàs perquè, entre altres coses, Bannon es va enfrontar a la família de Trump, la qual cosa va motivar que l’acomiadessin de la Casa Blanca.

És veritat que Musk es va barallar amb Trump, després d’un període d’amor a primera vista, perquè són dos narcisismes incompatibles. Però ja van presidir junts el funeral per Kirk i en realitat saben que es necessiten: les empreses de Musk estan subvencionades pel Govern­ i Trump pensa que Musk és un geni encara que no sap de política.

L’aliança dels tecnofinancers amb Trump no és només política o ideològica, també és econòmica

Però les xarxes de connexió de Thiel i d’altres capitalistes financers que formen la nova classe (com Marc Andreesen) s’estenen per tot el món.

El Founders Fund de Thiel té inver­sions en una àmplia xarxa global d’empreses financeres i tecnològiques, sempre amb connexions polítiques, incloent-hi Nova Zelanda, que va donar per decret la nacionalitat a Thiel (que ja era alemany i dels Estats Units) pel seu paper en la intel·ligència i les forces armades del país. Thiel posseeix Palantir (nom derivat de Joc de trons, com els noms de la majoria de les seves empreses), el principal contractista de ciberseguretat del Pentàgon i d’altres agències d’intel·ligència. I va establir contactes amb les elits angleses gràcies a la connexió amb Epstein en el passat, enterrada ara sota un suïcidi sospitós.

Lee también

Un món d’ultradreta

Manuel Castells

L’aliança d’aquests tecnofinancers amb Trump no és només política o ideològica. És conegut el procés d’acumulació de riquesa que Trump i la seva família estan duent a terme en aquest temps, tant en criptomonedes com en participacions indirectes en múltiples acords entre empreses tecnològiques. Això és el propi de la formació de les classes dirigents en la història, la connexió reticular (encara que no fusió) entre l’àmbit polític, el financer, el comercial i el tecnomilitar.

Conseqüències directes d’aquesta relació: l’hostilitat declarada a la Xina, percebuda per Thiel com a perill per a la civilització occidental, com a hereu de l’ideòleg conservador Leo Strauss. O el menyspreu a la universitat. Aquesta nova classe utilitza Trump com a trampolí per construir una nova hegemonia. En aliança global amb partits com Vox i similars. Atents.