El jutge Leopoldo Puente no ha enviat José Luis Ábalos a la presó, però no de ganes no n’hi falten. Dimecres, al Tribunal Suprem, va tenir l’exministre esperant durant quatre hores la interlocutòria que el mantenia en llibertat. Massa temps perquè tot continuï igual; el temps just per afegir una coda a la resolució i provocar l’enèsim xoc entre el poder legislatiu i el judicial. El jutge del Suprem manifesta “estupor” pel fet que Ábalos es trobi al matí davant un possible empresonament i, a la tarda, gaudeixi al Congrés d’acta de diputat i es beneficiï de les prerrogatives del càrrec. El jutge argumenta que hi ha “indicis consistents” que l’exministre podria haver comès “delictes molt greus”, precisament pel “viciat exercici de la funció pública”: organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació.
Ábalos cobra 5.315 euros al mes, té despatx, plaça de pàrquing, assistent designada pel Congrés i, abans de res, presumpció d’innocència. El PSOE el va expulsar al juny, 16 mesos després d’obrir-li un expedient i, si fos pel partit, no seria diputat. Tot i això, al sistema parlamentari, l’acta és personal, encara que l’elecció de diputats sigui a través de llistes tancades i bloquejades. Així doncs, l’exministre continua parapetat al grup mixt, amb quatre diputats de Podem i els de la UPN, Nova Canàries, el BNG i Compromís. A l’hemicicle, ha passat de l’heroica defensa de la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa a guardar silenci; no té torns d’intervenció i s’ha limitat a presentar una desena de preguntes escrites, alguna de lligada a la seva causa judicial. El cartell de “ Sortida” es cola a la línia d’enfocament de les càmeres dels fotògrafs cada vegada que apareix.
Ábalosa les dependències delCongrés
L’“estupor” del jutge podria ser l’estupor ciutadà, però no casa gens bé amb la funció del tribunal de fer complir la llei, i no d’opinar sobre la llei. El magistrat del Tribunal Constitucional Enrique Arnaldo explicava fa uns dies a La Vanguardia que “el jutge no viu en una gàbia de vidre. Si no tingués idees, no podria exercir la seva funció. El jutge apolític o aideològic és més perillós, crec, perquè pot ser més manipulable”. “La papereta electoral, per dir-ho així, s’ha de quedar a la porta del tribunal, i no entrar-hi”, concloïa. El jutge Puente és l’autor de la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Suprem i en què es qualificava el procés de “cop d’estat” una desena de vegades, després d’haver-se descartat a la sentència que va condemnar els líders independentistes. Qualificava de “grollera discriminació” l’amnistia i feia broma amb el penediment dels amnistiats: “N’hi ha prou que deixin de llançar llambordes”. El Tribunal Constitucional ha rebutjat la impugnació.
El jutge Puente s’ha extralimitat ara en la seva coda? Els lletrats del Congrés es queixen de les recurrents decisions judicials que ataquen el poder legislatiu. L’article 21 del reglament de la Cambra estableix els supòsits per a la suspensió de dret i deures dels diputats. El debat obert per Puente és d’anada i tornada. El Suprem va condemnar el diputat canari Alberto Rodríguez i el TC li va donar la raó dos anys després d’haver perdut l’escó. No causa estupor?
El jutge alimenta de franc la indignació ciutadana i obvia el perquè de la protecció del legislatiu
En la seva reflexió, el jutge alimenta la indignació ciutadana i branda la bandera de l’exemplaritat. Obvia que les prerrogatives parlamentàries i les restriccions a la pèrdua de drets tenen una raó històrica: garantir que el poder legislatiu no es pot alterar a cop de denúncies amb objectius polítics. Quan fins i tot el Govern central assumeix que hi ha lawfare i les andanades judicials de pseudosindicats o organitzacions ultres se succeeixen, la protecció de la voluntat popular és més important que mai. Per què el jutge no fa una crida a la consciència d’ Ábalos enlloc de la del legislador? Santos Cerdán, imputat en la mateixa causa, va renunciar a l’escó i està en presó preventiva.
El Congrés ja va tenir diputats empresonats. El maig del 2019, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull van ser conduïts des de Soto del Real per participar en la sessió constitutiva de la XIII legislatura. El Suprem els va condemnar després per sedició i Puente els anomena “colpistes”. Més estupor...
