Sintonitzo amb la majoria d’espanyols –entre el 57% i el 82%, segons els sondejos– que consideren un genocidi el que ha passat a Gaza. La meva simpatia és, doncs, amb la delmada població palestina (i no amb Hamàs). La meva censura va per al Govern israelià de Netanyahu, tan malvat i cruel.
Però no penso que mantenir a Espanya la convocatòria de vaga de dimecres contra el genocidi a Palestina tingués sentit després de la firma de la pau i l’alto el foc. Per més fràgil que sigui aquesta pau, ordida per un Trump encapritxat amb el Nobel, i per més probable que sigui que les hostilitats –tant de bo m’equivoqui– rebrotin.
El treball és, diuen, un càstig diví, però sosté la vida pròpia i la col·lectiva
El sector econòmic espanyol hauria considerat més assenyat desconvocar la vaga després de l’acord de pau, i traslladar a aquest cap de setmana les protestes contra el despietat Netanyahu. I no és l’únic sector que hagués considerat tal cosa. Entre altres raons, perquè la productivitat espanyola no és gran cosa. L’absentisme laboral ja va pels 1,6 milions de treballadors diaris i causa la pèrdua del 7% de les hores laborals previstes. La vicepresidenta Díaz acaba de reclamar deu dies, deu, per enterrar els familiars morts. I dimarts es va reclamar al Congrés la reducció de la jornada laboral, aquesta vegada a 35 hores setmanals.
La conciliació, argument central dels partidaris de tal reducció, està molt bé. També ho és treballar per viure, i no pas viure per treballar. Però el progrés del país depèn de l’esforç dels seus habitants amb feina, que aquí i ara no són pocs: l’atur, que vorejava el 27% el 2013, ha caigut molt i ja ronda el 10%. El treball és un càstig diví, diuen, però també sosté la vida pròpia i la col·lectiva.
Lee tambiénCastigadors castigats
A risc que em retirin per sempre més el carnet de progre, encara afegiré que la vaga de dimecres –amb seguiment escàs i afectació viària important– potser va ocasionar més danys a Espanya que beneficis a Gaza. Per no beneficiar, ni tan sols va beneficiar els sindicats convocants, als quals alguns ja acusen d’embolicar-se en una bandera a hores d’ara més popular que la seva. Els palestins mereixen suport, sí. Però la bona marxa del país exigeix un ús més responsable de les vagues.