El Senat com a trinxera

FUTURS IMPERFECTES

El Senat com a trinxera
Consejero editorial

El filòsof Michel Foucault va invertir la frase del general Carl von Clausewitz que deia que la guerra és la continuació de la política per altres mitjans i va proclamar que, en realitat, la política és la continuació de la guerra per altres mitjans. En les democràcies, la política s’està convertint en una batalla de trinxeres, on és impossible aconseguir un acord o assolir un consens amb l’oposició. Si Groucho Marx va exclamar a la pel·lícula Sopa de ganso : “És la guerra!”, després d’un intercanvi diplomàtic amb l’ambaixador de Sylvania, una revisió del film podria substituir l’expressió per “¡ És la política!”, en vista de l’hostilitat amb què s’exerceix aquesta ciència inexacta.

Pie?Caption (Pie) del objeto multimedia. También es agregado a la cabecera del objeto, junto con el Título. MADRID, 16/10/2025.- El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durante el pleno del Congreso que se celebra este jueves en Madrid. EFE/ Zipi Aragon

  

EFE/ Zipi Aragon

El PP ha decidit convertir el Senat en la seva trinxera. Hi té majoria absoluta i controla les sessions. I si fa una setmana va decidir portar el president del Govern a la Cambra Alta per donar explicacions sobre la corrupció en el PSOE, perquè allà podrà interpel·lar Pedro Sánchez durant 55 minuts, dimecres aprovarà un conflicte d’atribucions perquè el Senat porti el Tribunal Constitucional al Govern central per no presentar pressupostos. Ja ningú no recorda que el Senat havia de ser la Cambra de representació territorial, la qual cosa li donaria algun sentit. Ni tan sols ho recorda Alberto Núñez Feijóo, que va arribar a la presidència del PP proclamant que calia reformar-lo perquè fos una eina de l’estat autonòmic.

Lee también

El temps de la desconfiança

Màrius Carol
El Senat com a trinxera

El Senat va camí de convertir-se en una gran trinxera popular, com aquella que en la Primera Guerra Mundial es va estendre de Suïssa fins al Canal de la Mànega i que feia molt difícil avançar posicions, la qual cosa no va impedir que es registressin enfrontaments brutals. Gregorio Marañón ja ens va avisar que, encara que la veritat dels fets prevalgui, sempre es batran els homes a la trinxera subtil de les interpretacions. I així seguim, cada un a la seva, i el país enmig de l’onatge en una Europa que cada vegada juga un paper menys rellevant i amb uns Estats Units que ens amenacen cada vegada que a Trump no el sent bé el Big Mac. De tant cavar trinxeres, acabarem per enterrar el sistema democràtic.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...