Una parella de boletaires i els operaris de les obres d’un allotjament rural donen una mica de vida, un dimarts de setembre, a Sant Martí Sacalm, un dels tres veïnats, juntament amb el Far i el Coll, que formen Susqueda (La Selva). “Aquest és un municipi sense poble”, reitera l’alcaldessa, Eva Viñolas (ERC-AM), per deixar clara la singularitat de Susqueda i els esculls que ha de superar per blindar la seva subsistència. Considera que Susqueda va sacrificar molt, però que ha rebut més aviat ben poc, i rememora el que va passar l’estiu del 2024, en plena sequera. “Els dos pous de l Far es van assecar, no podíem donar beure al bestiar i vam plantejar a l’ACA recórrer a l’embassament, era la primera vegada en gairebé 60 anys, des que el 1968 van inundar Susqueda per construir la central hidroelèctrica, que demanàvem aigua, però no ens la van donar, està reservada a Girona, la Costa Brava i Barcelona”, comenta Viñolas amb un cert ressentiment.
El problema es va solucionar amb camions cisterna i amb la perforació d’un tercer pou, afegeix l’alcaldessa. L’economia de Susqueda depèn de la ramaderia, amb quatre explotacions de vaques i ovelles, i del turisme rural alimentat per la bellesa del paisatge. Cap dels tres veïnats no té un nucli urbà, els habitants viuen en cases i masies disseminades. El nombre d’empadronats s’eleva a 95, segons les dades publicades per l’Idescat. És una xifra amb lleus oscil·lacions els últims anys, però als antípodes dels més de 600 veïns de mitjans del segle passat. El poble va desaparèixer sota els cabals del sistema hidrogràfic del Ter, el 1968. I el 1970 el padró es va situar en les 203 persones.
Ara, el pantà és a més del 80% de capacitat en comparació al 36% de fa un any.
Endesa va presentar un contenciós per recuperar la suma pagada a cinc municipis per a l’IBI-Bices
Cap dels tres veïnats no té una mínima estructura. L’Ajuntament s’ubica en un edifici de Sant Martí Sacalm que destina la planta baixa a local social. A pocs metres muntanya amunt, hi ha l’església que ofereix unes esplèndides vistes. En primer pla, destaquen els cingles d el Far, a 1.123 metres. Un dels reptes que es plantegen periòdicament és enllaçar amb una pista apta per al trànsit rodat els tres enclavaments del municipi. “Ja hi ha un camí, però està en molt mal estat i en cada nou mandat es recupera la idea d’arreglar-lo, però sempre topem amb el mateix problema, un tram del recorregut passa per una finca privada, al terme de les Planes d’Hostoles, el propietari de la qual no autoritza les obres”, lamenta l’alcaldessa. Explica que, per anar amb cotxe d el Far al Coll, es triga hora i mitja, i de Sant Martí Sacalm a l Far, hora i quart.
Però el que més amoïna a l’equip municipal, integrat únicament per dues persones, l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde, Lluís Pons, és el segon contenciós administratiu presentat per Endesa contra el Consell Comarcal de la Selva, com a òrgan encarregat de gestionar el cobrament de l’IBI- Bices de Susqueda i de quatre ajuntaments més amb terme municipal a la infraestructura del pantà ( La Cellera de Ter, Sant Hilari, Amer i Osor). Susqueda, el que més proporció de territori té, és el que sortiria més mal parat en el cas que la decisió judicial fos favorable a Endesa. Viñolas indica que la companyia elèctrica els reclama la devolució de més d’1,6 milions d’euros corresponents a diverses anualitats que van cobrar en concepte de l’IBI- Bices. Una qüestió enrevessada respecte el qual Endesa declina pronunciar-se. El cas és en mans d’un jutjat de Girona. Sense entrar en gaires detalls, tot es va començar el 2019, quan la direcció general del cadastre va donar la raó a Endesa en el sentit que li corresponia pagar el 0,90% i no l’1%, tal com feia, del valor de la infraestructura del pantà de Susqueda. Els ajuntaments ja van tornar la diferència percentual corresponent, però amb retard, de manera que Endesa els ha reclamat la totalitat de l’ abonat en anys anteriors.
Viñolas subratlla que la principal font d’ingressos del municipi és l’IBI- Bices d’ Endesa, del voltant de 330.000 euros l’any, gairebé la meitat dels 684.000 euros pressupostats per a l’actual exercici. Una part molt important es destina al manteniment dels camins. El vehicle privat és indispensable per moure’s i poder accedir als diferents serveis als pobles veïns ja que Susqueda no disposa de transport públic, ni metge, ni escola. “Tampoc no tenim fibra òptica, la van deixar a 200 metres de l’Ajuntament”, es queixa Viñolas.
Un dels reptes és habilitar per al trànsit rodat un camí que enllaça els tres veïnats
La idiosincràsia de Susqueda planteja no pocs reptes. Com es pot promoure la relació entre els veïns i crear comunitat? I la vida social? El tinent d’alcalde, Lluís Pons, menorquí de naixement i veterinari de professió, es va instal·lar a l Far fa 14 anys. Gaudir de tanta tranquil·litat i d’un paisatge de pel·lícula neutralitza els inconvenients de viure en un lloc tan apartat. “Jo faig vida social a Olot, que és on porto els fills a l’escola”, comenta. En 20 minuts, accedeix a aquesta localitat de la Garrotxa des d el Far, mentre que per anar a l’Ajuntament hi inverteix hora i quart, amb cotxe.
Viñolas i Pons confien que la llei de l’ Estatut de municipis rurals, aprovada aquest estiu pel Parlament, faci més fàcil l’existència a Susqueda i a altres destinacions allunyades de la capital. L’Ajuntament ja va fer els primers passos per combatre el dèficit d’habitatge amb la creació del catàleg de masies el 2009, que va permetre habilitar cases en coberts agrícoles. Això va suposar la creació de set noves llars amb la condició que la superfície no superés el 30% de la de la masia principal. Però no és suficient i és urgent començar a desplegar l’Estatut per poder mitigar una mancança endèmica que afecta moltíssimes poblacions.
