Joan Brunet (Vilallonga del Camp, 1966) dirigeix l'ICO, on es tracten més del 50% dels casos de càncer de Catalunya, i ara ha passat a liderar també el Campus Salut Bellvitge, acreditat com a centre integral d'atenció al càncer, el màxim reconeixement europeu.
Una recent metaanàlisi indica que el 2050 augmentaran un 75% les morts per càncer al món.
Si augmenta la població i la longevitat, evidentment augmenti la mortalitat en xifres absolutes. Això no vol dir que la gent que tingui un càncer el 2050 mori més que ara. Un bon exemple és el càncer de mama, en el que la incidència, que són els casos nous, augmenta molt poquet. I la curació és molt alta. Segons dades recents de l'ICO, pràcticament el 90% als 5 anys. És a dir, la supervivència és molt alta, però la mortalitat també. Per què? Perquè hi ha molta gent que té càncer encara que el curem molt més.
Determinats tipus de tumors estan apareixent en persones més joves.
Catalunya en aquest moment té dos registres poblacionals de càncer, que són Girona i Tarragona, que tenim actualitzats. Amb les dades d'aquests registres, ara per ara no estem veient aquest increment que s'està veient en altres països de casos més joves, sobretot en càncer de mama i de còlon. No sabem si és que els veurem més endavant, però en aquest moment no els tenim, almenys d'una manera estadísticament significativa.
“No dic que l'oncologia de precisió hagi tocat fons, però on hi ha camí per recórrer és en la immunoteràpia”
Hi ha alguna explicació?
La hipòtesi principal, sobretot amb el càncer de còlon, que sí que sembla clarament que en alguns països augmenta la seva incidència en gent jove, podem afirmar que és per l'estil de vida. L'obesitat, el sedentarisme, el tipus de dieta. Són pacients que quan et venen té molt impacte, tenir una persona de trenta i escaig anys per fer un tractament. Llavors un té la percepció de què n'hi ha més, però amb dades del registre, que hem actualitzat ara mateix, no veiem un augment significatiu d'aquests casos. Hem d'esperar. De vegades ens passa que copiem, sobretot de països com els Estats Units o el Regne Unit. Anaves fa 15 anys i veies molta obesitat que allà no hi havia. Ara vas pel carrer i dius: ‘Ara estem nosaltres com estaven ells llavors’.
Exemple de la importància de la prevenció.
Aquí hi ha una lluita entre les polítiques de prevenció i divulgació que puguin dur-se a terme i els hàbits que adquireix la gent. No per la gent, sinó per com influeix l'entorn en aquests hàbits. Com ICO ens caracteritza des de la nostra fundació que tenim una estructura de prevenció molt potent, tant en la contribució a les mesures que es recomanen com a generar dades i investigació per al Departament de Salut. Tenim molts projectes d'investigació competitius, nacionals i internacionals i hem d'estar orgullosos, però ens diferencia que una terceres part d'aquests projectes estan centrats en prevenció i qualitat de vida, no només en tractaments, que evidentment també és la nostra responsabilitat.
Última tecnologia en radioteràpia, en l'Institut Català d'Oncologia
Per a evitable, el càncer de pulmó?
Puc donar una dada, perquè hem fet el registre de càncer de Girona però és extrapolable de tot Catalunya. El càncer de pulmó en els homes, que sabem que és un paradigma del càncer relacionat amb el tabac, està baixant. En canvi, en les dones està creixent des de ja fa temps. Però estem esperant començar a veure que disminueix una mica per l'efecte d'haver deixat de fumar. Encara estem recollint els efectes del tabac en les dones, en qui el càncer de pulmó està augmentant gairebé un 5% anual. És a dir, tenim dades que demostren que controlar el tabac, l'alcohol, la dieta, tenir programes de cribratge, etcètera, poden prevenir el càncer. És difícil ser exactes, però crec que un 35-40% dels casos podrien ser evitables.
Com impacta el càncer en el sistema sanitari?
Si som més gent i en vivim més hi haurà més casos. La probabilitat de curar-te o la supervivència a cinc anys, que no és exactament curació però és un indicador de la qualitat de lloa que estem fent, ha augmentat en els últims anys. Tinc la xifra: en l'últim període ha augmentat un 4%. Això és molt. Aquest 4% aplicat a tumors molt freqüents com el càncer de pròstata o el de mama fa que cada vegada hi hagi més gent que hagi d'interactuar amb el sistema, per tractaments, per seguiment, etcètera. I, evidentment, alguns recauen i els has de tractar. L'augment de les necessitats no és tan proporcional al nombre de casos sinó a causa que els pacients viuen més. Per exemple, la supervivència del càncer de mama metastàtic ens ha augmentat moltíssim, som en unes xifres sobrers d'un 5% a 5 anys, quan abans la mitjana era de 2 anys. Per a nosaltres, no es tracta de quants casos nous tenim sinó que quants, després d'aquest diagnòstic, continuaran dins del sistema i requeriran una assistència, xifra que, per sort, està augmentant.
Lee también
L'activitat d'investigació en càncer és frenètica. En quines línies podem confiar?
Estem aplicant moltíssim l'oncologia de precisió, que és conseqüència de molts anys d'investigació de la biologia molecular del càncer, quins són els gens que s'alteren, els oncògens, la manera com creixen les cèl·lules, com obtenen aliment, etcètera. Aquestes troballes estan produint medicaments. De fet, avui dia pràcticament ja no hi ha cap assaig clínic en quimioteràpia, tot el que hi ha és en oncologia de precisió. I Catalunya ja té un model de programa d'oncologia de precisió que és pioner. Acabem de publicar les dades d'això conjuntament tots els hospitals. Crec que ara la gran novetat és la immunoteràpia. L'oncologia de precisió no dic que hagi tocat fons perquè continuen sortint fàrmacs en assaig clínic, però el coneixement que es necessitava per desenvolupar aquests fàrmacs i el tenim. En canvi, en immunoteràpia encara hi ha bastant camí per recórrer.
És un problema la desigualtat d'accés als tractaments?
A Catalunya no hi ha desigualtat. Això té a veure que ara hàgim obtingut la certificació de l'OECI. Nosaltres cobrim el 50% dels pacients de Catalunya i tenim oncòlegs i hematòlegs que van a qualsevol ciutat que tingui un hospital. D'aquesta manera garantim l'equitat. Què ens diu Europa?, que el 2030 el 90% dels ciutadans haurien d'estar connectats a un centre integral d'atenció al càncer, però és que a Catalunya la majoria ja ho estan.
“Encara estem recollint els efectes del tabac en les dones, en qui el càncer de pulmon creix un 5% anual”
L'acreditació Comprehensive Cancer Center que han obtingut canviarà la seva manera de funcionar?
Nosaltres ja treballàvem d'aquesta manera, en xarxa. Ara bé, hi ha marge de millora. Si tens un pacient amb un tumor determinat que té una complexitat determinada, saps on ha de ser enviat per a unes coses, per les instruccions del Departament de Salut, però per a altres coses no, perquè tot és tan divers que no pots tenir-ho tot sectoritzat. El fet que hi hagi en un mapa quins són els centres o aliances en acreditació de Comprehensive definirà molt millor aquests circuits. De fet, una de les coses que ens demanen en aquestes acreditacions és precisament qui és el pathway (pacient), quin és el recorregut que ha de continuar el pacient? El més ben definit que el tinguem, ha de permetre, per exemple, augmentar els assajos clínics. Si un pacient té un càncer i pot i vol entrar en un assaig, ho veurà un oncòleg de Figueres, i com allà no pot entrar l'hi comentarà a l'ICO de Girona. I si aquell pacient no pot entrar en un assaig a Girona, acabarà entrant. molt probablement, en algun dels centres de l'ICO.
Joan Brunet
Després del Vall d'Hebron, Bellvitge és el segon centre públic a Espanya amb la màxima acreditació.
Això vol dir que has de ser molt bo en investigació de tota mena. És molt exigent pel que fa al nombre de publicacions científiques, en el nombre de casos que atens, molt exigent que atenguis totes les patologies que puguis tractar, pràcticament totes. Per tant, això només ho poden tenir centres acadèmics potents des del punt de vista de la investigació i, sobretot, amb un gran volum de població.
La seva especialitat és el càncer hereditari. Són molt freqüents?
A començaments dels anys 2000 Catalunya va reconèixer com a activitat assistencial el que denominem el consell genètic, l'assessorament per a la gent que té una predisposició hereditària al càncer. En aquest moment sabem que continua sent més o menys el mateix: un de cada 10 casos, sobretot dos tumors més freqüents, com el càncer de còlon i el de mama. D'altres tenen un component hereditari que es pot transmetre de pares a fills: tens un risc més o menys alt però no implica que l'hagis de tenir. Aquí hi ha una finestra clara de prevenció: si jo sé que tinc un risc del 70% de tenir un càncer de pit o de còlon tenim mesures de prevenció que van des de la prevenció en l'atenció primària fins a evitar-ho completament, que és el que va fer de Los Angeles Jolie [extirpant-se els sins]. Fa més de set anys l'ICO va ser elegit per formar part de la xarxa europea per atendre els càncers hereditaris.
