Traiem-nos-ho de sobre d'entrada. No deixa de tenir el seu acudit que el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible s'anomeni Puente. No arriba al nivell de Peix i Miralpeix, aquells dos alts càrrecs que va tenir el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca la Generalitat de Pujol, però no està gens malament. Dit això, i com és més que sabut, Puente és una autèntica estrella tuitaire. Ja apuntava maneres quan es va estrenar al capdavant de la cartera i el temps no ha fet res més que consolidar-lo en aquesta faceta. Hem de parlar, doncs, d'Óscar Puente.
Enumerar aquí la infinitat de cleques, dards, polèmiques, sarcasmes i tuits virals en els quals s'ha ficat en aquests gairebé dos anys com a ministre no és una empresa fàcil. L'últim, aquest cap de setmana. Puente va unir les seves dues especialitats, les xarxes digitals i les xarxes de transport, per carregar amb insistència contra un de les seves rivals preferides, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Una altra insigne tuitaire, per cert.
Aquesta vegada, l'assumpte va començar a propòsit del col·lapse del metro de la capital espanyola. “Divendres 17 d'octubre. 17 hores. Seqüència: el metro arriba. Andana plena. La gent intenta pujar. No hi cap i baixa. El metro surt i deixa la gent a l'andana. Són parisencs o són madrilenys? Jo diria que és Nuevos Ministerios. Com ningú no t'ho explica, ja ho faig jo”, va dir assenyalant el ministre. I, com ja comença a ser habitual, la polèmica institucional es va encarrilar públicament via X i, després d'un xoc entre Ignacio Vázquez Casavila, conseller delegat del Metro de Madrid, i el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia —amb acusació de notícia falsa inclosa—, Puente tornava a la càrrega al·ludint a la visita a Texas d'Ayuso. “No passa res. Perquè els seus seguidors estan disposats a passar-li els viatges i les vacances als Estats Units, sense queixar-se. Perquè ella s'ho val”, llançava.
Però la cosa no va acabar aquí. El ministre va estar especialment actiu. Primer es va desfogar a gust enumerant tot allò que ha d'“aprendre” d'Ayuso —era sarcasme, es clar— i va al·ludir als “pelotazos” de la seva família, la va acusar de “no fotre brot” i va concloure que era “intocable”. El comentari va obtenir prop de 900 repiulades només dissabte. Després, va considerar que el PP acabarà “estigmatitzant la xistorra” i, finalment, es va referir precisament de la seva afició a X, tot defensant que “compleix una funció social impagable”. “He aconseguit que aquest fatxa llegeixi alguna cosa!”, celebrava després d'un retret d'Iván Espinosa de los Monteros.
Però el colofó va arribar diumenge quan Óscar Puente es va convertir en TT, aquesta vegada sense voler-ho. Gairebé 45.000 publicacions acumulades a última hora d'ahir. Un mitjà va publicar que el ministre havia bloquejat Grok per, suposadament, portar-li la contrària, cosa que ell mateix va desmentir. I així va ser com es va desencadenar la mundial entre els seus enemics: tot de rialles i insults. I tot va anar agafant un caire surrealista quan la mateixa IA d'Elon Musk va prendre part: “Óscar Puente és més puntual bloquejant tuitaires que els trens de RENFE arribant a destinació, on les estadístiques oficials mostren retards crònics per sobre del 20% en moltes línies”. Quins temps per estar viu!
En definitiva, un capítol més en l'estil comunicatiu del ministre, la hiperactivitat del qual en xarxes —s'ha arribat a publicar que els dedica un 40% de la seva jornada laboral, però ull: la font era Grok— compte amb fervorosos partidaris i durs detractors. Per a uns, Puente és un innovador, un pioner, un excel·lent comunicador que ha entès de què va avui tot això de les xarxes. Per als altres, un personatge maleducat i “pinxo” que embruteix la institució amb la seva actitud. Ja és casualitat que aquests dos bàndols coincideixin gairebé exactament amb aquells que defensen el Govern espanyol, faci el que faci, i els que estan en contra del Govern espanyol, faci el que faci. Ja és casualitat.
Ja ens havíem acostumat a que la batalla partidista més agressiva s'entaulés a l'arena digital, però encara no havia arribat al Executiu. Ell mateix va avisar que la cartera no el canviaria i que mantindria el seu estil. Semblava inicialment que traslladar l'estil tuitaire a un alt càrrec ministerial tindria les seves incompatibilitats, però la veritat és que no li va malament. Més enllà de donar-li certa popularitat, Puente ha sabut posar en primer pla algun dels assoliments del seu Ministeri i fins i tot anticipar-se a algunes crisis —va ser molt actiu durant l'apagada—, especialment en les habituals incidències dels trens. Amb un alt cost, això sí.
Els seus partidaris defensen el seu estil comunicatiu directe i “innovador”; els seus detractors el titllen de “pinxo”
Resulta interessant que no hi hagi hagut un debat seriós al respecte, més enllà de la guerra d'elogis i crítiques del mateix X. És realment bo que un ministre baixi al fang de les xarxes? No hauria de mantenir un perfil més institucional? Busca el rèdit personal, marcar l'agenda o una comunicació directa amb el ciutadà? Fa mal al Govern o en reforça el missatge? No fa un efecte de guerra permanent impròpia d'un alt càrrec? Per què un ministre no pot defensar-se fent servir les mateixes eines que sí que poden utilitzar els rivals? Podrien fer tots els ministres el mateix o només hi cap un Puente en el Consell?
Lee también
Són preguntes que potser els experts en comunicació política ja han contestat, o fins i tot teoritzat, però a l'esfera pública, tret d'excepcions, s'ha trobat a faltar una mica més de reflexió sense partidismes. I és que cada cop assumim aquests canvis amb una major (i sorprenent) naturalitat. A ell mateix no se li ha preguntat tant com podríem pensar. El seu al·legat més profund el va donar en un col·loqui organitzat pel PSOE de Castella i Lleó el maig del 2024: “A les xarxes es juga dur i, si no jugues dur, passes desapercebut i ets irrellevant”. Així queda escrit.
