Ahir al migdia Toni Servillo havia de ser a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona per enraonar amb els periodistes sobre l’espectacle Le voci di Dante, però el vol que el duia de Londres es va cancel·lar, de manera que es va haver d’improvisar una roda de premsa en línia. Servillo, sense perdre el bon humor i prometent ser aquest vespre al teatre Goya, va explicar amb tota mena de detalls què és aquesta funció i què significa per ell el teatre.
Amb textos seleccionats per Giuseppe Montesano i amb producció del Piccolo Teatro de Milà, Le voce di Dante és el primer dels set espectacles que componen el nou festival Flaix de Tardor BCN, una proposta de teatre internacional que el festival Temporada Alta de Girona presenta a Barcelona, amb la col·laboració de set teatres de la ciutat.
“Penso que la nostra vida actual és un infern, hem perdut el camí cap al paradís i tots hi podem estar d’acord”
“L’any passat, la meva participació al festival de Girona amb Tre modi per non morire va ser fantàstica –comença Servillo–. I ara hi tornem amb una vetllada dedicada íntegrament a Dant. És el deute que tenim amb ell, revisitar-lo fent-ne una nova lectura. És com deixar-nos encantar per aquests grans clàssics”.
El popular i prestigiós actor italià considera que “Dant és un contemporani, perquè ens va obrir els ulls al món. També ens guia fins i tot en els poetes del segle passat. És tot aquell llenguatge cultural, perquè Dant va practicar una imaginació activa que el feia veure més enllà. Per això la Divina comèdia no és antiga, sinó que és contemporània”.
“La cultura d’Europa es mostra a través de la poesia, amb els textos que ha triat Montesano de Dant –continua–. Són els textos originals, i al voltant d’aquest material Montesano hi fa una reflexió diguem-ne assagística, hi fa una anàlisi més en profunditat, i ho confia a l’emotivitat i a la intenció de l’intèrpret”.
Lee también
Però Servillo va més enllà d’aquesta peça teatral i exposa la manera que té d’entendre la seva feina: “Penso que el teatre és l’única manifestació humana que combina pensament i emoció, és una festa de la intel·ligència i dels sentits. És l’únic lloc on podem deixar enrere tot el soroll del món i és la manera més antiga que tenim de fer-ho. És una manera de resistència de la humanitat, de què no hem estat alienats, sinó que en som partícips”.
I rebla: “Penso que la nostra vida actual és un infern, on hem perdut el camí cap al paradís. Estem vivint èpoques infernals, i crec que tots hi podem estar d’acord. I no hi ha purgatori, perquè és un espai d’expiació que hem deixat de banda, dit en un sentit metafòric”. “Segurament, el repte més notable d’aquest espectacle és intentar fer arribar aquests textos amb emoció, que resulti elèctric, emotiu, és a dir, teatral. És un pacte lògic i eròtic alhora”, conclou.
