El terme enclavament s’ha estès en l’ús fins a fer-se el comú per referir-se a qualsevol territori que presenta característiques administratives o geogràfiques diferents d’un territori superior del qual forma part. Hi ha una distinció, que els mitjans de comunicació han oblidat, entre el que és un enclavament i el que és un exclavament, que seria el lloc que pertany a un país però que està físicament separat de la part principal d’aquell mateix país i totalment envoltat per territoris pertanyents a altres estats. Però, vaja, no us donaré gaire la llauna amb aquestes distincions. N’hi ha prou sabent que Llívia, per exemple, és un enclavament espanyol a França o que Kaliningrad, tan esmentat des que Rússia va desfermar l’actual guerra d’ Ucraïna, és un exclavament.
Kaliningrad, l’antiga Könisberg, la pàtria de Kant, va ser la capital de la Prússia Oriental. Regimonte en la versió llatina de la toponímia germànica. Una conquesta amb sortida al mar Bàltic de l’orde Teutònic. I una part del món de parla i influència alemanya fins a les dues guerres mundials i que finalment, el 1945, va caure dins de l’òrbita de la Unió Soviètica. Ara és un port rus. I la substitució cultural i lingüística s’ha completat amb èxit. Kaliningrad és ara com ara russa, encara que les fronteres siguin amb Lituània i Polònia, és a dir, amb la Unió Europea des de l’any 2004.
A Kaliningrad hi ha gairebé un milió de russos envoltats per terres ara hostils
Base militar i naval, allà hi ha gairebé un milió de russos envoltats per terres que ara els són hostils (diguem les coses pel seu nom). I juntament amb el corredor de Suwalki, l’única connexió terrestre de les repúbliques bàltiques amb els països de l’OTAN, constitueix el punt més feble i més calent d’una possible fricció guerrera entre Rússia i Occident.
Lee tambiénRecontrasuperjò
La RAF va bombardejar la ciutat al final de la Segona Guerra Mundial, així que bona part del centre històric i els monuments van desaparèixer. I avui és una ciutat i una regió refundada i refractària als veïns occidentals. No hi he estat mai, però no deixa de ser curiós que aquell poble natal d’on no va sortir mai el filòsof que va dissertar sobre la raó pura i la raó pràctica sigui ara un lloc que sens dubte viu en els malsons dels nostres generals. Una clau de què passarà els propers mesos entre Rússia i Occident és aquest exclavament.