Al cinema hem vist robatoris d’obres d’art tan sofisticats que costa d’entendre que uns lladres pugessin amb una escala mecànica fins al primer pis del Museu del Louvre, a plena llum del dia i amb una serra radial, per emportar-se les joies que Napoleó III va regalar a la seva esposa, l’espanyola Eugènia de Montijo. L’operació es va dur a terme en set minuts, temps en què no va fer acte de presència la gendarmeria.
La República francesa s’ha quedat sense part de les joies reals, tot un símbol de la grandeur francesa, encara que almenys van salvar una corona que els va relliscar als assaltants mentre fugien. El succés té alguna cosa de metàfora de la situació de desconcert que viu França, que no acaba de trobar el seu paper al món. Emmanuel Macron no té un dia bo, com si fos víctima d’una alineació planetària adversa.
A Macron el preocupa que el món pensi que França no és capaç de protegir el seu patrimoni
En efecte, la lectura que fan molts francesos és que si el Govern no és capaç de protegir el seu patrimoni, com els pot emparar a ells. L’Estat francès, que ha demostrat històricament ser no només poderós, sinó també eficaç, va entrebancat. El deute continua descontrolat i els primers ministres cauen com fitxes de dòmino cada vegada que intenten frenar la despesa.
Macron ha donat prioritat a resoldre el cas del robatori de les joies reials. El president de la República està especialment indignat, perquè al gener havia encarregat un pla sobre el Louvre, on era prioritària la seguretat de les col·leccions. El president del museu ha intentat salvar el cap remetent-se al fet que havia demanat un informe a la policia per incrementar la protecció de les obres que alberga el centre, que s’havia de posar en marxa.
Lee tambiénEl Senat com a trinxera
Les joies de la corona francesa s’exposen des de fa un segle i mig i les vitrines es van restaurar fa sis anys. El valor econòmic del que s’ha robat és incalculable. Només la tiara de l’emperadriu Eugènia, que va resultar malmesa al caure’ls-hi als pispes en l’escapada, porta més de 1.300 diamants. Però el valor històric –i el simbòlic– encara resulta més gran. Macron es juga molt en la resolució d’aquest cas. Cap republicà no ha estat mai tan preocupat per les joies dels reis i les reines.