No és cert que Pedro Sánchez hagi convertit el canvi d’hora en una cortina de fum: sí ja vivim entre cortines de fum! Entre abordar el futur del sector agropecuari peninsular o els efectes secundaris del rellotge que marca les hores, no hi ha dubte.
Privilegis de l’edat, anys setanta, recordo la bona acollida al canvi d’hora: estalvi d’energia i les estacions confirmaven les llegendes, de manera que l’hivern era més fosc i la primavera més lluminosa. Aquella societat veia el fet de tranuitar com un ideal i el de matinar com un càstig.
Amb els anys, la nació s’ha tornat hipocondríaca i converteix el més nimi dels contratemps en un risc per a la salut, l’estabilitat emocional, els hàbits de vida saludables, l’impacte en l’activitat laboral, etcètera, etcètera. Tot provoca estrès, depressió, angoixa, malestar, deshidratació, trastorns alimentaris –i no em refereixo a passar gana– i les coartades que contribueixen a exculpar l’individu insatisfet de la seva responsabilitat en l’assumpte.
Si vostè no és feliç, no és perquè li agradi o triï malament el mode de vida i les companyies, és a causa del canvi d’hora i minúcies per l’estil. Cortines de fum.
Encara resultarà que retardar o avançar el rellotge una hora és un trauma insuperable...
Gràcies al desenvolupament econòmic, el catàleg de petites adversitats de la vida creix i creix. Floreixen els experts –qualsevol dia trec la motoserra– que blanquegen les nostres ximpleries i enforteixen les debilitats. Així, una nimietat com avançar o endarrerir una hora el rellotge es converteix en un drama nacional. Quants perjudicis que té per a la nostra salut!
Estic per exigir la baixa dilluns vinent –potser també dimarts i dimecres– perquè el meu cos i els seus bioritmes no pateixin en tota la brutalitat l’impacte de la mesura, de la mateixa manera que considero bàsic ampliar el permís per dol no a deu dies feiners sinó als anys que facin falta per superar el buit. Ah! La reforma hauria d’incloure gossos i gats, éssers sentents de la família.
Lee tambiénLa mirada masculina
De vegades penso que això de la societat del benestar és un truc per convertir-nos en una colla de tristos que malgasten l’alegria de viure i la loteria d’haver nascut aquí i no a Gaza.
