Plantejaments polítics com sostenir que no cal aprovar els pressupostos generals de l’Estat per governar; pretendre que és possible afrontar la crisi de la sanitat pública a Andalusia amb una dimissió i una disculpa pública, després de saber que prop de 2.000 dones que havien participat en els programes de cribratge de càncer de mama van rebre resultats dubtosos o amb retard, o pensar que es pot continuar governant la Comunitat Valenciana amb normalitat després de la mala gestió de la dana que va costar la vida a 229 persones són el resultat que en política hagi desaparegut l’amenaça que un fracàs notori posi fi a la carrera del responsable polític.
Avui dia, els polítics ja no viuen sota el jou existencial de la por de perdre el poder, d’haver de retre comptes o de patir la inestabilitat política. Les seves trajectòries ja no estan connectades a la fugacitat i la mutabilitat del poder, ni al preu que haurien de pagar si no compleixen les promeses o si no fan bé les coses. Es podria fins i tot argumentar que, un cop el poder ha estat buidat de la responsabilitat inherent a tota decisió política –incloent-hi el fet de no fer res–, s’obre el camí cap a la destrucció de l’anomenada grandesa política, substituïda per la vulgarització de l’acció pública. L’espasa de Dàmocles ha deixat d’estar esmolada; la seva imatge ha desaparegut del cap d’aquells que ostenten el poder i se’n beneficien, ja que res ni ningú no altera la seva tranquil·litat.
Els polítics ja no viuen sota el jou existencial de la por de perdre el poder
Només així es pot explicar que els polítics espanyols no se sentin amenaçats per una possible moció de censura, pel desgast que implica no aprovar els pressupostos generals de l’Estat o els autonòmics, pel col·lapse de la xarxa ferroviària o elèctrica que gestionen, per viure immersos en una crisi de govern perpètua o per haver d’afrontar presumptes casos de corrupció que afecten membres que ostenten càrrecs molt determinants dins dels partits polítics.
Lee tambiénInvulnerabilitat patriòtica
S’acostuma a afirmar que els errors dels polítics es deuen a una voluntat tenaç de preservar el poder i lluitar per aquest a qualsevol preu, sense contemplar la possibilitat que els seus comportaments estiguin determinats per la inèrcia política, per una actitud desinhibida davant de situacions tràgiques que exigirien contenció i serenitat. La política moderna, en no quedar exposada a respondre davant de l’error ni obligada a assumir responsabilitats, i en no haver d’afrontar les conseqüències dels seus actes davant de la societat, ha deixat de prestar atenció als perills que les seves equivocacions comporten per a la vida dels ciutadans. L’espasa de Dàmocles, que a l’antiguitat era d’acer, ara és de plàstic reciclable: una joguina.