Nicolas Sarkozy és el primer president de la República Francesa que ha acabat a la presó, acusat d’haver acceptat que Muammar al-Gaddafi financés la seva campanya presidencial. Com el Don Joan de José Zorrilla, podria dir que “a las cabañas bajé y a los palacios subí”, encara que la presó de La Santé no és una humil cabana, sinó una dura presó, amb més de 150 anys d’història.
Els advocats creuen que podran aconseguir el seu alliberament d’aquí tres o quatre setmanes, però la imatge de Sarkozy de la mà de la seva dona, Carla Bruni, vestida de rigorós negre com per anar a un funeral, sortint del seu elegant apartament, camí de l’última presó de París, impressionava. Els francesos estan en xoc, perquè els presidents simbolitzen els valors republicans de la llibertat, igualtat i fraternitat. I Sarkozy representa el gaullisme, que remet a un general que va desfilar pels Camps Elisis el 25 d’agost del 1944, després d’alliberar els aliats la capital francesa, per convertir-se en el nou líder del país.
Sarkozy s’ha emportat a la presó ‘El comte de Montecristo’, una obra icònica sobre la revenja
Emmanuel Macron, amb qui mantenia una relació d’amistat, el va rebre tres dies abans de ser empresonat. El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, pensa anar a visitar-lo i no ha tingut cap problema a dir en públic que se sentia molt trist per la reclusió de qui va ser el seu mentor polític.
Lee tambiénEl mea culpa de Hansi Flick
Sarkozy s’ha emportat a La Santé un exemplar d’El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas. L’expresident, que sempre ha declarat ser innocent dels càrrecs que se li imputen i haver estat víctima d’una conspiració, ha volgut que l’acompanyés a la cel·la una obra icònica sobre la revenja. És la història d’ Edmond Dantès, un home bo, just i enamorat, la felicitat del qual enverina a dos dels seus amics, Fernand i Danglars, que li envegen la dona i l’ascens. Un gir de la trama aconsegueix treure’l de la presó on està tancat per les mentides dels seus col·legues i tornar amb més poder per venjar-se dels que el van trair. La novel·la acaba amb un missatge que Sarkozy podria fer-se seu quan surti en llibertat: “Només el que ha experimentat el súmmum de l’infortuni pot sentir la felicitat suprema”.