L’amor contemporani sembla que es regeix pel mateix principi que la seguretat viària: evitar accidents. Avui les parelles s’enamoren amb casc i cinturó posats. Sobretot els que, nel mezzo del cammin de la vita, es troben en una selva fosca i busquen sortida en una altra de més espessa: la de l’amor planificat, amb la seva retòrica d’afinitats, a la recerca de la fórmula infal·lible contra el desengany. El paradigma són les aplicacions que prometen compatibilitat a l’usuari, encomanat al sant algoritme perquè li filtri decepcions. Aquesta cerca s’assembla a una inversió segura: sense sobresalts, sense pèrdues, sense tremolor.
Antigament –bé, fa dues dècades–, l’amor es confonia amb l’atzar. Vaig conèixer el que seria el meu marit a les escales de la universitat. Tenia, em van dir, uns apunts de literatura genials. Algú em va donar el seu telèfon i –que boomer!– li vaig trucar i vam quedar. Va ser un d’aquells amors a primera vista en què desapareix el terra.
Ara, res de coses sobtades. Es parla de vincles sans, relacions que flueixen, benestar emocional. L’únic problema és que la cautela, portada a l’extrem, acaba en anestèsia. El vocabulari terapèutic disfressa la por de quedar exposats.
El problema és que, en l’amor, la cautela, portada a l’extrem, acaba en anestèsia
He tornat als contes de Txékhov (sempre s’ha de tornar a Txékhov). A La dama del gosset no necessita res més que un quarto d’hotel a Ialta i dues vides cansades per revelar la potència d’un amor inesperat, que els transporta cap a una cosa “molt bonica i misteriosa”.
Txékhov no glorifica la passió, però se la pren seriosament. Els seus personatges, atrapats en matrimonis tediosos, descobreixen que l’amor, lluny de resoldre-ho tot, ho complica tot. L’Anna comprèn que ha viscut d’esquena a si mateixa. El cínic Gúrov sent una cosa que no controla i el despulla.
Lee tambiénConverses amb el meu gat
Avui s’aspira a un amor còmode i fluid, una forma de meditació o ioga integrada a la gramàtica del benestar. Allò que en Txékhov era revelació i fissura s’ha convertit en autocura que suma i optimitza.
Imagino què seria avui de l’Anna i en Gúrov. Intercanviarien missatges amb emojis. El miracle –aquell desordre que els va trastocar de soca-rel– quedaria en un intercanvi calculat. Acordarien una relació oberta per no fer-se mal?