Avui si no ets a les xarxes no existeixes i qualsevol persona o negoci fa mans i mànigues per destacar en el món digital. El mercat de Sant Antoni de Barcelona, al qual hem d’agrair que un cop renovat hagi conservat el caràcter popular i de servei als veïns i no s’hagi deixat arrossegar per la moda de vendre sucs i altres llepolies als turistes, també té la seva presència a Instagram. I s’ha de dir que ho fa amb molta gràcia.
Els consells i receptes que els venedors comparteixen des de darrere el taulell amb els compradors els graven en vídeo i s’amplifiquen a la xarxa. Et pots apuntar la recepta de la Lucía per fer l’amanida de pasta a l’estiu i seguir les indicacions d’en Miguel Parra sobre com triar la millor síndria.
La Marina, del mercat de Sant Antoni, crida els joves des de les xarxes perquè vagin a plaça
I així, saltant d’una parada a l’altra, apareix la Marina de Fruites Giró, que és la canya! És la cinquena generació, des del 1889, que treballa a Sant Antoni. La mare de la rebesàvia va començar fent de drapaire, la filla ja venia patates i cebes, i fins avui, que la Marina, de 24 anys, ens ensenya des del bolet més nostrat fins a la fruita més exòtica. Però el més rellevant no és que a la seva parada venguin tres quilos més de tomàquets per la gràcia que hi posa, sinó que el seu discurs va més enllà. Amb una fruita o verdura a la mà sempre s’adreça al jovent, que es pensen que això és de iaios: “Tan maco que és anar al mercat, la gent jove s’hi ha d’animar”.
El tracte pròxim amb la gent gran, el caliu que s’hi respira, és el que va fer decidir la Marina a canviar els estudis de Polítiques per seguir la tradició familiar. Anar a plaça també és una decisió política. I és que ja ho diu ella mateixa, aquí et saps la vida de tothom: “Això és un poble, per lo bo i per lo dolent”.
Lee tambiénHomenatge al tresillo
Amb els meus peixaters, la Montse i en Josep, que s’acaben de jubilar, mentre em netejaven els calamars o em tallaven un rap a rodanxes, xerràvem de la nostra passió: el teatre. Ens recomanàvem obres que havíem vist i les comentàvem. Compartíem el fet de ser fans de la Màrcia Cisteró, gran actriu clienta seva, i vam celebrar amb alegria quan li van donar el premi Margarida Xirgu. Això al supermercat, a qui l’hi expliques? A un pot de maionesa?
