Va perdre una sabatilla com la Ventafocs i era vermella com les que va fer servir la Karen, aquelles boniques sabatilles per a un ball. Corria de blanc però no era un vestit de núvia com Sade a No ordinary love . El cos negre de la britànica abraçant la seva nuesa ara està embotit en blanc i de blanc en un hàbit extrem, una camisa de força interior, abraçant-se Rosalía, el que va des de Deluxe (1992) fins a Lux (2025). L’artista reia i corria, envoltada dels seus admiradors cap a la plaça de Callao, i això és màrqueting, per descomptat, però també està molt pensat i és talent en l’art, fins a les posades en escena sempre ridícules i sublims alhora. El seu riure és un riure de felicitat i de conflicte, d’embolic i glòria. Rosalía vol, alhora, dàlmates per al seu abric, i després uns espaguetis en un carreró.
Com sortint d’un somni, corrent, des de dalt de tot sense fer-nos patir per la caiguda. No vam sentir vertigen perquè sabem que aquesta història no és tràgica. La seva ambició no serà castigada. La seva pèrdua de control sempre serà intel·ligent i l’emoció serà cançó o no serà. Sempre estarà uns metres davant nostre, però s’aturarà uns instants com si ens esperés. Ens buidarà les butxaques i ens robarà l’atenció, però no serà a canvi de res.
Com sortint d’un somni, corrent, des de dalt de tot sense fer-nos patir per la caiguda
Vol i té la glòria, la fama, la notorietat, la contradicció i l’aparatositat, però per arribar a algun lloc, la seva ambició té lloc en l’art i per a l’art i, per això, no el lliura a qualsevol preu. Vol donar-nos més del que esperem i d’ella ja n’esperem molt i fins i tot ens conformaríem amb el que ja tenim. La seva cursa a Callao, com una revelació, és saber fins on pot arribar quan no sembla que hi hagi límits al seu talent ni tampoc al seu joc de peus ni a la grapa que té. No és mai sincera del tot, no ens enganya mai del tot. Ens sacsejarà perquè el llop –nosaltres, la indústria, els seus dimonis interiors– no la trobi a casa, encara que estigui feta de maons.
Lee tambiénAmaia Montero guanya el Planeta
És la flautista que ja s’ha emportat darrere seu nens i àvies, adolescents i joves, adults, crítics i escèptics. Rosalía és una força inspiradora absoluta. Gaudim-ne, l’estrella global més gran que hem tingut mai. Aquest conte té un final feliç.