L’última amenaça
FUTURS IMPERFECTES
La frase de la setmana al Congrés l’ha pronunciat Miriam Nogueras (Junts) adreçant-se a Pedro Sánchez, que va quedar descol·locat escoltant-la: “Potser caldria parlar menys del canvi d’hora i començar a parlar ja de l’hora del canvi”. Nogueras està convençuda, com Mae West, que quan és bona és molt bona, però quan és dolenta és molt millor. Així que li costa poc de posar la mirada amenaçadora de Harry el Brut i el somriure desconcertant de Miss Marple per aconseguir l’efecte que alguna cosa passarà al Congrés.
Els cronistes parlamentaris es preguntaven si Junts va de debò. Si és una temptativa o pot trencar. El PP els va oferir la moció de censura. El PSOE va intentar tranquil·litzar-los. Però ahir es va saber que Carles Puigdemont ha citat la seva executiva dilluns a Perpinyà amb la ruptura amb el PSOE sobre la taula per la falta d’acords.
Al PP li va faltar temps per oferir a Junts presentar una moció de censura
No sembla que sigui una bona idea trencar amb el Govern espanyol, però és evident que a Puigdemont se li està fent insuportablement llarga l’estada a Waterloo. A Junts només mana ell, encara que cada vegada són més els que pensen que el partit ha de carregar les bateries del pragmatisme i guanyar transversalitat. Després de l’estiu, qui va ser el seu conseller d’Economia, Jaume Giró, va renunciar a seguir a l’executiva del partit i al Parlament, perquè estava en desacord sobre l’orientació de la formació, ja que no coincidia “amb la manera d’entendre la política que li convé al país”. Però també hem sentit la preocupació d’alcaldes rellevants de Junts, dient que cal acostar-se als problemes de la gent i deixar-se d’aventures. Una cosa que amb bones paraules li van explicar a Puigdemont en la trobada recent a Bèlgica.
L’expresident està preocupat perquè Aliança Catalana se’ls menja el terreny en les enquestes i perquè l’amnistia no s’acaba de fer realitat. Puigdemont deu pensar, com Orson Wells a Ciutadà Kane, que “només hi ha una persona que pot decidir el que faré, i soc jo mateix”. Però seria més intel·ligent escoltar el partit, no només els que li diuen el que vol sentir. I pensar si una crisi obriria un escenari millor. És la pega de tenir el comodí amb males cartes.