Pau a Ucraïna i aviat
Sopem amb Lanxin Xiang, director de l’ Institute of Security Politicy de Shanghai i convidat habitual de Vladímir Putin a la selecta cita anual de geoestrategs de Sotxi. El nostre amfitrió és un prestigiós financer alemany, a casa seva a Pedralbes. Xiang parla aquella nit off the record, però disserta l’endemà al Círculo Ecuestre, on ja el contrejo com mereixen els nostres lectors.
Apunts del sopar (fins on arriba la meva memòria i es pot explicar):
1) Malgrat el soroll i la fúria de l’estira-i-arronsa d’aquests dies entre la Casa Blanca i el Kremlin assistim a l’últim capítol de les negociacions Trump-Putin per a la pau a Ucraïna... Que s’assolirà ben aviat. Setmanes? Potser. Mesos? Tal vegada, però segur que no arriben a ser anys. Ni l’un ni l’altre ja no es poden permetre’s no arribar a un acord.
Com ho sap Xiang? Perquè ara mateix ja no es parla de grans prioritats, principis o entramats geopolítics, sinó que s’estan discutint cessions territorials molt concretes. I quan en una negociació s’arriba a aquest punt de concreció només falta trobar el punt (un riu, un poble, un turó....) de consens.
Assistim a l’últim capítol de les negociacions Trump-Putin per a la pau a Ucraïna
2) Trump pot semblar erràtic –diu Xiang– i de vegades ser-ho, però Putin se sent a gust en aquest frec a frec de judo, del qual és bon practicant, perquè comparteix amb Trump la visió d’un món postliberal on ja no s’alineen democràcies contra règims autoritaris, sinó interessos dels uns davant interessos dels altres... Començant pels dels tres grans imperis: els EUA, la Xina i, tot i semblant molt menys del que va ser, Rússia.
3) En aquest món de líders imperials que avui són Trump, Xi Jinping i Putin, ja no hi ha grans principis ni institucions multilaterals acatades per tothom. La pretesa superioritat moral dels demòcrates –diu Xiang– ha quedat obsoleta. I, per tant, la de la Unió Europea i la seva ingènua valedora, Von der Leyen.
( Val més, apunta un comensal, que la UE comencem, com aconsellen Draghi i Letta, a comportar-nos més com un altre imperi o serem superats tecnològicament, militarment i, ai, econòmicament per ells).
4) Xiang lloa el “pragmatisme” de Sánchez en les seves relacions amb la Xina i la seva recerca d’inversions (atents a les d’alguns dels més dels 50 i escaig fabricants de vehicles elèctrics xinesos que podrien aterrar a Espanya i Catalunya). Macron, en canvi, i la mateixa Von der Leyen encara no s’han assabentat que el món avui ja no va de donar lliçons de democràcia, sinó de poder, diners i saber negociar per no perdre’ls. Ens pot agradar o no, però és el món que ve.