Submarins xinesos... compte!
La intel·ligència artificial i les seves aplicacions formen part avui de l’estira-i-arronsa geopolític de les grans potències i, en especial, del de la Xina i els EUA, immersos en una cursa similar a la de l’espai durant la guerra freda per controlar amb ella el món. “Crec –diu Xiang– que la Xina porta la davantera en computació quàntica; però on s’entaula l’autèntica batalla entre superpotències ara és en tecnologia militar; si va veure la desfilada del setembre a Pequín, apreciaria les armes submarines, on la Xina avança ara els EUA. I no em refereixo a submarins, sinó a l’equivalent submarí dels drons aeris, que estan canviant les tàctiques navals de combat, perquè són molt més barats que els grans submarins de la Marina dels EUA i molt capaços d’inutilitzar-los en un atac”.
A vostè el convoca Putin a la trobada de Sotxi...
Som uns quaranta analistes de tot el món al Fòrum Internacional de Valdai, a l’octubre, quan ja es veuen turons nevats.
Quan durarà la guerra de Ucrania?
Malgrat tots els estira i arronses i desavinences d´aquests dies ni Trump ni Putin es poden permetre ja un fracàs. Assistim al últim capítol de les negociacions per la pau. I s´assolirà en tres o quatre mesos, espero; perquè ara ja estan negociant cessions territorials molt concretes i això permetrà un acord final.
Apart de la propaganda, hi ha res d’interessant en el que diu Putin allà?
Ja aviso que jo no estic d’acord amb Putin en moltes coses...
Anotat.
...Però sol impressionar per la seva precisió quan descriu la seva visió del món.
En què creu que l’encerta?
Que estem en una nova era.
En quin sentit?
Trump, i la majoria nord-americana que representa, han superat el marc mental de Biden i la seva pretesa superioritat moral democràtica sobre altres països “autocràtics”, com la Xina o Rússia...
Ara el president dels EUA ja no se sent “líder del món lliure”?
El marc mental geopolític de la Casa Blanca ha canviat del tot en la manera com consideren i, per tant, negocien amb l’altra superpotència, que és la Xina. S’està produint en el nou ordre mundial el que anomeno “ convergència inversa”.
No progressem ja cap al final de la història fins a un sol món demòcrata?
Aquesta ha estat la ideologia liberal imperant fins a Trump: els països en desenvolupament primer convergirien amb Occident en desenvolupament industrial, ergo econòmic; després en progrés social, institucional i, en fi, democràtic, fins a ser com Occident.
Per què creu que no serà així?
Perquè amb Trump és Washington ara el que convergeix amb la Xina i no al revés. No dic que Trump sigui, ni de bon tros, procomunista, però sí que vol poder.
En això coincideix amb Xi Jinping i Putin.
Ara són els EUA els que hi convergeixen quan renuncia a donar-los lliçons des de la superioritat del seu sistema per concebre les relacions entre superpotències com una negociació contínua en la qual cadascuna defensa els seus interessos a l’estil de Trump en una mena de wrestling , lluita lliure popular.
Doncs sembla que amb la Xina les relacions són tirants.
Són un continu estira-i-arronsa potser, però sé molt bé del que parlo quan dic que Pequín està molt més còmode negociant amb Trump que amb Biden.
Per què?
Perquè Biden, i de passada la UE, van cometre un terrible error unint la causa d’ Ucraïna a la de Taiwan. Són causes totalment diferents.
Considerava les dues amenaçades per règims autoritaris?
Quan no tenen res a veure: Taiwan és el resultat d’una guerra civil sense haver deixat mai de ser la Xina; Ucraïna, en canvi, ha estat envaïda. I les amenaces dels EUA i el seu suport a la independència de Taiwan van posar el món a un pas d’una altra guerra.
Per què va ser tan greu?
Perquè Taiwan és irrenunciable per a la Xina i la Xina no admetrà mai la seva independència, però si els EUA li donaven suport...
Recordo les visites de Nancy Pelosi.
Els militars xinesos i especialment l’ala dura del partit, “els llops guerrers”, als quals m’oposo, van especular que si Taiwan rebia el suport dels EUA per a una eventual independència calia actuar militarment... ja! I els planificadors militars –em consta– van començar a fer plans de guerra.
Doncs va ser un moment arriscat.
I em temo que la UE va afavorir aquella deriva perillosíssima per a la pau mundial. Entén ara vostè per què Pequín està molt millor amb Trump que amb Biden?
La Xina i Rússia volen trencar la UE?
La Xina considera que la consolidació de la Unió Europea és una bona notícia. A Putin que Ucraïna s’unís a la UE no li importaria: el que no permetria és que s’unís a l’OTAN. També, com a judoka, està més còmode amb l’estil de lluita lliure americana , el wrestling amb xou inclòs de Trump, que amb la mirada de superioritat que els dispensava Biden.
Vostè va ser professor Kissinger a Washington. Què passarà després de Trump?
Té continuadors MAGA. Però seguirà l’era de la nova negociació contínua d’interessos entre superpotències en la qual espero que s’assoleixi un equilibri saludable.
En què s’equivoca avui la UE?
Vaig participar en l’última cimera Xina-UE i no va servir de res. Brussel·les encara segueix el vell manual d’ensenyar-nos als xinesos què són la democràcia i els drets humans.
I Espanya en la seva relació amb Pequín?
Sánchez és més pragmàtic que Macron, que insisteix a donar-li lliçons de llibertat i democràcia a la Xina. Per això, no s’estranyi que avui Espanya hagi superat França com a soci comercial amb la Xina. I en veuran els fruits. I, si m’ho permet, afegiré una cosa...
Endavant, professor.
La reina Letícia és popular a la Xina.
