Una vida ecològica
Hi haurà, no hi haurà, pacte d’Estat davant l’emergència climàtica? Era el tema de l’última sessió del Fòrum Avanza, un think tank del PSOE, divendres de la setmana passada. Periodistes, científics i altes funcionàries anaven sumant raons a favor que n’hi hagués. Explicaven per què és imprescindible que les administracions públiques facin un esforç conjunt per reduir dràsticament les emissions, causants de les catàstrofes (sequeres, inundacions, onades de calor, danes...) que costen a Europa moltes vides (i 45.000 milions cada any) i que aniran a més. Donaven arguments d’allò més convincents. Però...
Però alguna cosa falla en el discurs ecologista, quan, a les enquestes, el 75% de la ciutadania espanyola diu que està preocupada pel canvi climàtic, però als cafès, als sopars de parelles, a les reunions familiars... és un tema (no us hi heu fixat?) que tothom evita. Potser, ben mirat, hi ha dos motius. Un d’obvi: a ningú no li agrada representar-se l’ Apocalipsi cap a la qual ens diuen que anem. Un altre, la sensació que no hi podem fer res per evitar-ho.
Reciclar les escombraries, agafar menys el cotxe, anar a comprar portant bosses de roba... és tan poca cosa al costat dels canvis immensos que s’haurien de fer, que una, més que bona ciutadana, el que se sent és una mica ridícula.
A ningú no li agrada representar-se l’Apocalipsi cap a la qual ens diuen que anem
Tornant cap a casa, vaig recordar el llibre que m’havia regalat un amic i que no havia llegit: un de The Shift Project, associació fundada per l’ecologista francès Jean-Marc Jancovici, que detalla, sector per sector (energia, alimentació, mobilitat, indústria...), què hauríem de fer per reduir les emissions. És un llibre que ens tranquil·litza, concretant com seria una vida ecològica: més modesta (menys quantitat d’objectes, més senzills i duradors), però sens dubte preferible a l’ Apocalipsi. I que ens convida a actuar, a imaginar noves maneres, per exemple, de turisme: en comptes de moltes vacances curtes, permisos no remunerats de tres mesos, cada x anys, per fer un sol viatge llunyà amb una estada llarga.
Com diu Jancovici, la transició ecològica es farà tant sí com no; si no és planificada i justa, serà un campi qui pugui. El pacte d’Estat hauria anat en el sentit de la primera opció. Negant-se a participar en la convenció convocada pel Govern espanyol sobre el tema (els 13 i 14 d’octubre passats a Ponferrada), el Partit Popular sembla que ha triat la segona opció.