L’hora de Puigdemont i el rellotge de Sánchez
En paral·lel
Pedro Sánchez i Carles Puigdemont són tan lluny que ni tan sols l’ estada del president del Govern espanyol a Brussel·les pel Consell Europeu no els va acostar físicament. L’“oportunitat històrica” amb què el líder de Junts va justificar el pacte amb el PSOE per investir a Sánchez anava acompanyada del requisit “o fets o res” i a les files postconvergents creuen que el resultat dos anys després ha estat “res”. Es va aprovar la llei d’amnistia, es va pactar la transferència de les competències en immigració i es va treballar per l’oficialitat del català a la UE, sí; però, a la pràctica, “res”.
Nogueras, Puigdemont iBatet, en una reunió deJunts
Sánchez eludeix responsabilitats. La consecució dels acords no està sols en mans del Govern epanyol i Junts ho sabia. Tot i així, el president no pot al·legar desconeixement del malestar a les files postconvergents. Puigdemont no fa ghosting. Els avisos han estat reiterats: en la taula de negociació de Ginebra, abans davant Santos Cerdán i ara davant José Luis Rodríguez Zapatero; al Congrés, a través de Míriam Nogueras, i en totes les negociacions sectorials.
La Moncloa els ha anat minimitzant per necessitat. Davant cada ultimàtum, a Junts veien com el Govern espanyol es movia, o deia que es mouria i, després, “res”. Aquesta setmana, Sánchez ha assumit el nou escenari. “Jo, que vol que li digui”, va respondre d’entrada a l’avís de Nogueras que “potser ha arribat l’hora del canvi”. L’advertència no sona igual si ho sents per boca del traductor i l’orellera –la portaveu de Junts és seca en paraules i formes–, però va fer efecte. Diferents ministres van enviar de nou el missatge: “diuen que es mouen”; i es va veure a Sánchez dijous a la tarda en un apart amb Friedrich Merz. La foto va anar seguida 24 hores després d’un comunicat on Espanya i Alemanya acorden “obrir un diàleg” per donar sortida al reconeixement del català com a llengua oficial a la UE.
El pacte Sánchez-Merz pel català a la UE alimenta la relació amb Junts i arracona Feijóo
Sánchez li ha guanyat una altra partida europea a Alberto Núñez Feijóo en l’aconseguir el favor del canceller. Merz ha passat en un mes de vetar el debat i ironitzar amb una IA que substitueixi els traductors, a “trobar una resposta” a la demanda de Sánchez. La partida entre Espanya i Alemanya no és política interna.
Hi ha més gestos del Govern espanyol en marxa, però cal veure si són suficients perquè Puigdemont consideri innecessari posar sobre la taula una consulta a la militància de Junts sobre el pacte amb el PSOE. Dirigents del partit lamenten que els socialistes actuïn com un comitè de campanya permanent i les reunions només serveixin per “comprar temps”.
L’expresident se sent responsable del pacte de Brussel·les encara que no aparegui la seva firma. És un pacte sense logos de partit i sense foto. Però el líder de Junts sí que vol que, arribat el cas, es visualitzi solemnement una ruptura encara que no canviï la realitat de fons. Es posaria fi a les reunions a Ginebra i l’operació de Sánchez de presentar pressupostos naixeria morta. Amb la legislatura encallada, Puigdemont va dir fa un any que “el normal” si no hi ha comptes, és convocar eleccions. L’ amo del calendari és Sánchez.
Fa mesos que Puigdemont ajusta l’estratègia de Junts cap al “centre” i es mobilitza el partit per a un escenari electoral. El desgast, temen, el patirien en primera instància els alcaldes de Junts, amb necessitats heterogènies. Aliança Catalana accelera per la C-25, el PSC al sud... La proposició de llei de Junts per lluitar contra la multireincidència porta des de febrer en els llimbs parlamentaris, l’execució pressupostària segueix a anys llum de la de Madrid, i, a Catalunya, els problemes de visibilitat de Junts en el Parlament es cronifiquen. És Salvador Illa qui confronta amb Silvia Orriols i ERC qui pressiona per un sistema de finançament cada vegada menys singular.
Hisenda fa malabars davant el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera. Proposa d’eliminar el sistema de pagaments a compte i substitueix l’ordinalitat per valors manejables que evitin una revolta del PP. El CIS andalús pregunta des del març sobre finançament i la condonació del deute de Catalunya. Més del 60% creu que és negativa per als andalusos. I Mª Jesús Montero, candidata, pren nota.