Enrico Ianniello es posa a la pell de l’Isidoro, un nen que era feliç als anys setanta a Irpínia, al sud d’Itàlia, però que un terratrèmol li va capgirar la vida. L’actor italià, conegut del públic barceloní per les col·laboracions amb La Perla 29, és autor d’una novel·la multipremiada, La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin (2015).
Gràcies a un do especial que el fa únic, que és la capacitat de comunicar-se amb un nou llenguatge a través de xiulets, com fan els ocells, Isidoro, juntament amb el seu pare, sindicalista i poeta que es tanca al lavabo per escriure cartes d’amor, crea un xiulabulari, necessari “per ensenyar una nova llengua als seus coetanis i defensar-se d’un món arrogant que els vol menysprear”.
Jo tenia la mateixa edat que l’Isidoro, 10 anys, i de petit xiulava tot el dia
Ara, de bracet amb Pau Miró, tots dos han convertit les peripècies d’aquell nen en una peça teatral íntima i plena de màgia. Perquè l’Isidoro no deixa de ser un alter ego d’Enrico Ianniello.
“Jo tenia la mateixa edat que l’Isidoro, 10 anys, i de petit xiulava tot el dia. També vaig viure el terratrèmol d’Irpínia (1980) mentre celebràvem Sant Climent, perquè la meva àvia es deia Clementina, i vam haver de fugir enmig d’una apagada general. Durant una hora ens vam perdre… Per la meva generació, aquell sisme va ser una fractura: els germans grans ho van viure fent la mili i molts veïns van perdre familiars”.
Lee también
I afegeix: “Sempre m’ha agradat xiular, fins al punt que la meva mare em deia: ‘No cal que toquis el timbre, sempre sabem quan arribes’”.
